Ambició i equilibri són els adjectius principals que defineixen la nova programació per a la temporada 2014-15 del Palau de la Música Catalana. Una programació que creix dels 91 concerts de l’actual als 109 previstos de la vinent, gràcies als bons resultats d’assistència i recaptació assolits enguany i que, fins i tot, han superat les expectatives. Amb un pressupost de 2.475.000 euros i una previsió de recaptació de 2.131.000 euros la temporada 2014-15, el Palau aconseguirà superar el sostre que s’havia posat fa un any i que preveia cobrir el cost artístic de la temporada 2012-13 amb un 76% d’ingressos propis, dada que ja ha estat superada per les xifres actuals, més del 80%, i que per a la propera està previst que assoleixin el 85%, essent el pressupost 2014-15 mig milió més quantiós que el 2013-14, i tot això sense increment del preu de les entrades ni dels abonaments. A tot plegat, cal afegir-hi que l’assistència als concerts l’any 2013 va ser de 157.000 espectadors, un 15% més que l’any anterior, i que el nombre d’abonats va augmentar també un 15%; fet que sumat al nombre de visitants del Palau en el format de visita turística, fa un total de 490.000 espectadors, prop del mig milió de persones. Un equilibri pressupostari que dista molt de la realitat de no fa gaires anys i que Joan Oller, director general del Palau de la Música Catalana, va presentar en roda de premsa junt amb Mariona Carulla, presidenta de l’Orfeó Català; Víctor García de Gomar, director artístic adjunt, i Josep Vila i Casañas, director de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau.
Els 18 concerts més respecte de la temporada anterior permeten al Palau ampliar la programació amb nous cicles i, sobretot, una ampliació en l’espectre de formats, músics convidats i representació musical catalana. El cicle Palau 100 manté el nombre de concerts, que l’any anterior es va mantenir en 13 concerts, en què es combinen grans propostes simfòniques amb recitals de veu o piano, grans concerts i, fins i tot, òpera. L’ambició, doncs, radica en aquest creixement sostingut però valent en un context en què aconseguir aquest objectiu és pràcticament com nedar contra corrent.
Constel·lació d’estrelles
L’aposta pels grans artistes del panorama artístic internacional és una de les principals bases amb què juga el Palau de la Música Catalana, ja sigui apostant per figures indiscutibles, com també per joves talents que tot just comencen a sonar amb força i a ocupar els cartells dels principals auditoris d’Europa i els Estats Units. En el primer grup podem trobar artistes com els directors Daniel Barenboim (que inaugura temporada el proper 7 de juliol amb l’Staatskapelle en un doble programa Strauss en ocasió del 150è aniversari del naixement del compositor alemany) i Riccardo Muti (amb l’Orquestra Giovanile Luigi Cherubini i la Cinquena de Txaikovski); la violinista Anne-Sophie Mutter (tocarà per primera vegada al cicle Palau 100 al costat de l’Orquesta Nacional de España i sota la direcció de Miguel Harth-Bedoya); els pianistes Krystian Zimerman (torna a Barcelona després de 19 anys d’absència als escenaris catalans), Murray Perahia, András Schiff, Elisabeth Leonskaja o Grigory Sokolov (tornarà per vuitena vegada al Palau, quart any consecutiu) i el tenor alemany Jonas Kaufmann (autèntica sensació del moment, que debutarà al Palau amb un atractiu programa liederístic). Una altra sensació serà la presència de l’Orquesta Sinfónica Simón Bolívar de Venezuela amb el seu titular, Gustavo Dudamel, en dos concerts en què interpretaran fragments d’òperes de Wagner, obres de compositors llatinoamericans i dos greatest hits: les Cinquenes de Beethoven i Mahler.
En el segon grup trobem artistes revelació com el pianista rus Daniil Trifonov (que va causar sensació en el seu debut al Carnegie Hall de Nova York) o el canadenc d’origen polonès Jan Lisiecki, que es posaran a prova davant l’exigent públic català. A ells cal afegir altres noms més coneguts a les nostres latituds, com els pianistes Javier Perianes (debut en solitari al Palau), Alexandre Tharaud, Iván Martín, la violoncel·lista nord-americana Alisa Weilerstein (considerada la successora de Jacqueline Du Pré després d’haver enregistrat amb Barenboim el famós Concert per a violoncel d’Elgar) o el duo format per Leonidas Kavakos (violí) i Yuja Wang (piano), que oferiran les tres Sonates de Johannes Brahms. També el trio format per la violinista Isabelle Faust, el cellista Jean-Guihen Queyras i el pianista Alexander Melnikov (oferiran els tres Trios de Schumann) o el Cuarteto Quiroga (que celebrarà el desè aniversari de la seva formació) formen part d’aquest grup de joves artistes consagrats.
I per completar l’apartat de propostes estel·lars, cal esmentar la visita de Les Talens Lyriques i Christophe Rousset amb quatre de les cantates de l’Oratori de Nadal de Bach, el retorn de la Gustav Mahler Jugendorchester i Jonathan Nott amb la Simfonia “Resurrecció” de Mahler (amb la participació de l’Orfeó Català), la presència de l’Orquestra de Cadaqués i el seu titular, Gianandrea Noseda, amb la Renana de Schumann i la Nit de Walpurgis de Mendelssohn, a més de dos noms vinculats a projectes de llarg recorregut: Iván Fischer amb la Budapest Festival Orchestra i René Jacobs amb la Freiburger Barockorchester.
Projectes de llarg recorregut
Per tercer any consecutiu, René Jacobs torna al Palau de la Música Catalana per completar el projecte d’interpretar les quatre òperes més representatives de Mozart. Si aquesta temporada era el torn de Le nozze di Figaro i l’anterior s’iniciava amb La flauta màgica, el proper any és el torn de Don Giovanni; novament amb la “Filharmònica de Berlín” de la música antiga: la Freiburger Barockorchester, el Cor de Cambra del Palau i un conjunt de solistes seleccionats pel mateix director flamenc. També continuaran els projectes respectius, el pianista Kristian Bezuidenhout (integral de Sonates de Mozart), Benjamin Alard (les grans obres per a teclat de Bach) i s’inicien tres projectes nous. El director hongarès Iván Fischer, junt amb la Budapest Festival Orchestra, la més jove de les deu orquestres millor posicionades del món, té el projecte d’interpretar en quatre temporades quatre de les simfonies més representatives de Mahler: la Quarta (l’octubre de 2014, junt amb les Cançons del caminant errant i els Quatre darrers Lieder d’Strauss), la Tercera, la Setena i la Segona, successivament. El tenor britànic Mark Padmore –considerat el millor Evangelista de les Passions de Bach actualment– interpretarà, acompanyat de Paul Lewis, els tres grans cicles de Schubert en tres temporades, començant aquesta vinent amb La bella molinera; i en col·laboració amb l’Auditori de Barcelona i amb formacions del país, s’inicia la interpretació al llarg de quinze anys de la integral de Cantates (dues-centes) del Kantor de Leipzig: Johann Sebastian Bach.
Nous cicles
Si la temporada passada s’inauguraven nous cicles vinculats a l’òrbita Palau 100: Piano, Cambra i Constel·lació, enguany s’inaugura un nou cicle, Palau 100 Bach, que inclou quatre propostes per acostar d’una manera regular al públic català les millors obres del geni alemany. La propera temporada se’n podran sentir la Missa en Si menor, amb el Balthasar Neumann Chor und Ensemble sota la direcció del carismàtic director Thomas Hengelbrock; el primer llibre d’El clave ben temperat, amb el pianista Pierre-Laurent Aimard; el Concert per a clavecí en La menor, amb el prestigiós clavecinista Andreas Staier i l’Orquestra Barroca Casa da Música de Porto, i també la Passió segons sant Mateu, amb Jordi Savall i les seves formacions: La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, en el que suposa la primera incursió del violagambista i director català en aquesta obra. Continuen, com altres anys, els cicles de l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, i els cicles Rising Stars, Concerts Familiars, Tardes al Palau i Orgue, que enguany convida un jove i controvertit organista, Cameron Carpenter.
Compositors convidats
Dos són els compositors convidats per a la propera temporada del Palau de la Música Catalana. D’una banda, el català Bernat Vivancos, del qual es podran sentir obres de diferents períodes compositius, des de la més primerenca joventut a la seva maduresa actual, amb estrenes exclusives per al Palau; i, d’altra banda, l’estonià Arvo Pärt, el compositor viu més interpretat arreu del món, de qui se celebrarà el vuitantè aniversari el proper any amb diverses propostes. Les més destacades, els concerts del Latvian Radio Choir que dirigeix Sigvards Klava –un dels cors més reconeguts mundialment– i el concert de l’Orfeó Català, el Cor de Cambra del Palau i els cors de l’Escola Coral, que oferiran una retrospectiva, en presència del compositor, tots a l’església de Santa Maria del Pi.
Intèrprets catalans
A més de la recuperació de patrimoni musical que preveu la programació del Palau amb la interpretació d’obres d’Albéniz, Baguer, Ferrer, Granados, Lamote de Grignon, Llobet, Mompou, Rodamilans, Segarra, Serra, Sor, Toldrà i Vives, cal destacar la programació vinculada a intèrprets del país, i que presenta figures indiscutibles, com el director Antoni Ros-Marbà, Josep Colom, Albert Guinovart i Joan-Enric Lluna, i intèrprets de carrera internacional, com la pianista Laia Masramon, el tenor David Alegret, el violoncel·lista Pau Codina, el baríton Joan Martín-Royo o el Quartet Qvixote. Figura destacada –com les temporades anteriors ho van ser el contratenor Xavier Sabata i la soprano Núria Rial– serà enguany l’organista Juan de la Rubia, que –entre altres propostes– oferirà un concert com a solista amb la Freiburger Barockorchester, amb concerts per a orgue de J. S. Bach.
Música coral
El Cicle Coral Orfeó Català aplega enguany 15 concerts i inclou el Cor de Cambra del Palau junt amb els cors de l’Escola Coral i el mateix Orfeó Català. Entre les diverses propostes, cal destacar la reposició de l’èxit del Cor Jove de l’Orfeó Català, sota la direcció d’Esteve Nabona, de l’òpera Dido & Aeneas de Purcell amb direcció escènica de Marc Rosich i escenografia d’Aleix Viadé. A més, aquesta temporada el Cor de Cambra del Palau de la Música tindrà una presència destacada amb la celebració del seu 25è aniversari a càrrec del fundador i titular durant vint anys, Jordi Casas i Bayer, amb un programa amb obres de Monteverdi. Com a cors convidats hi haurà el Cor de Cambra de la Diputació de Girona, la Coral Cantiga, el Cor Madrigal, el Cor Infantil Amics de la Unió, l’Escolania de Montserrat, a més del tradicional Concert de Sant Esteve i el dels cors del Projecte Social Xarxa Coral. A més, l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música, que dirigeix Josep Vila i Casañas, tindran fites destacades amb grans orquestres, dues de les quals a l’estranger. Participaran amb la Gustav Mahler Jugendorchester en la Segona de Mahler, amb l’Orquestra de Cadaqués en la Nit de Walpurgis de Mendelssohn i el Cor de Cambra en una gira internacional amb Les Talens Lyriques i Christophe Rousset que els portarà al cicle Palau 100, al Théâtre des Champs Elysées de París, a Lausana i a diverses ciutats espanyoles. Per la seva banda, l’Orfeó i el Cor de Cambra tornaran a Londres 101 anys després de la seva primera visita, per cantar dos concerts al Royal Festival Hall, convidats per la London Philharmonic Orchestra, amb qui interpretaran la Missa glagolítica de Leoš Janáček al costat del London Philharmonic Choir.
Propostes interdisciplinàries
Mantenint la voluntat de propiciar el diàleg entre les arts plàstiques, l’arquitectura modernista del Palau de la Música Catalana i la música, la propera temporada es proposa una reflexió sobre la creació generada entre la vigília i el somni, és a dir: sobre el naixement de mons imaginaris a partir de la dormició de la raó. Enguany els artistes convidats són Joan Miró –de qui es podrà veure una mostra d’escultures a la Sala Lluís Millet–, Perejaume –que presentarà una acció durant el concert del Quartet Qvixote– i Eugenio Ampudia –del qual es podrà veure una filmació seva realitzada a la mateixa sala del Palau de la Música, com a part de l’exposició que tindrà lloc a la Sala Lluís Millet.
