Subscriu-te

‘A German Soul’

© www.facebook.com/ensemble.meridien
© www.facebook.com/ensemble.meridien

PRESENTACIÓ DEL DISC A GERMAN SOUL. Ensemble Méridien. Laia Frigolé, soprano. Juan de la Rubia, orgue. Obres de Bach, Rosenmüller, Buxtehude i Krieger, entre d’altres. CRIPTA DE LA SAGRADA FAMÍLIA DE BARCELONA. 4 DE MARÇ DE 2014.

Per Mercedes Conde Pons

L’Ensemble Méridien de Barcelona, grup de música antiga format per antics alumnes de l’ESMUC  va presentar en societat el seu primer treball discogràfic el 4 de març passat en un concert celebrat a la cripta de la Sagrada Família.

El disc, publicat pel segell Brilliant Classics, amb distribució internacional, porta com a títol A German Soul (Un ànima alemanya) i està format per obres d’inspiració devocional luterana de compositors de l’Hamburg del segle XVII. Música, doncs, de compositors com Bach, Rosenmüller, Buxtehude, Krieger, Scheidemann o Praetorius, que el grup format per les violinistes Elisabeth Bataller i Maria Gomis, la violoncel·lista Marta Vila, la contrabaixista Vega Montero, l’organista Juan de la Rubia i la soprano Laia Frigolé han recuperat amb vocació historicista però amb una interpretació àgil i plena de vida, tal com es pot apreciar en el disc i, igualment, es va fer palès en la interpretació en viu.

En la presentació a la cripta de la Sagrada Família, el meteoròleg i melòman Alfred Rodríguez Picó actuà de mestre de cerimònies recordant que Europa, a l’època en què els compositors esmentats van escriure la música que recull el cedé, vivia una petita era glacial, el període més fred dels darrers 2.000 anys, fet que naturalment va influir en la manera de viure i també en l’expressió artística, tant a nivell musical, com pictòric, arquitectònic, etc.

disc Brillant Classic-German Soul-Ensemble Méridien

La música intimista, en aquest cas, aquella que es feia en grups reduïts i fonamentalment per ser interpretada a casa o bé a l’església, en aquella època era determinant. I concretament a Hamburg, ciutat on el luteranisme estava fortament arrelat –tal com va glossar Rubén López Cano–; en un context, però, de conflicte entre els partidaris de la Reforma Luterana i els catòlics, partidaris de la Contrareforma, situació que es manifestà en l’estil de la música de l’època. En el cas, doncs, de la música litúrgica alemanya, parlem de música feta per a la manifestació de la fe, no pas de manera meditativa, sinó més aviat com a acompanyament litúrgic; un tret que dóna a aquesta música un caràcter expressiu i fins i tot expansiu molt enriquit, tant a nivell melòdic com contrapuntístic. Cas paradigmàtic seria la meravellosa Trio Sonata en Re menor de Johann Sebastian Bach, aquí interpretada en transcripció per a orgue, dos violins i violoncel, d’una riquesa harmònica excelsa i que té un equilibri sonor meravellós, en una versió inspirada i enèrgica de l’Ensemble Méridien.

En el pla vocal, la cantata Eja torpentes animae surgite de Johann Rosenmüller és una altra mostra d’aquest caràcter devocional però enèrgic i imprecant. Laia Frigolé, amb una dicció impecable i un estil clar i precís, posa veu a aquesta cantata, que té en l’inici un dels moments més originals del disc, gràcies a l’atmosfera creada per l’Ensemble Méridien molt imaginativament, malgrat trobar-hi a faltar en l’audició en viu la presència de la tiorba, que enriqueix molt el resultat sonor.

Si bé l’audició a la Sagrada Família va permetre gaudir de les imaginatives Variacions sobre “Mein junges Leben hat ein End” de J. P. Sweelinck en la interpretació en l’orgue positiu de Juan de la Rubia, el disc, enregistrat a l’església de Nuestra Señora de la Asunción de l’Alcora, a Castelló, permet gaudir de l’audició del recentment estrenat orgue de la parròquia. Un instrument dels germans Desmottes construït el 2010 a l’estil dels orgues alemanys del segle XVII; per tant, ideal per al repertori del cedé. Juan de la Rubia ofereix versions exquisides de la Fantasia coral sobre “Christ lag in Todesbanden” de Franz Tunder, així com la Fantasia en Re de Matthias Weckmann i el brillant Praeambulum en Re de Heinrich Scheidemann, que destaquen per l’aparent senzillesa melòdica, realçada per la riquesa sonora que permet l’instrument.

El cedé, així com l’audició, finalitza amb “l’himne de l’Ensemble Méridien” –en paraules de Juan de la Rubia–, la deliciosa Cantata “Herr, wenn ich nur dich hab” de Dieterich Buxtehude, escrita sobre una base en forma de ciaccona que l’Ensemble Méridien interpreta amb ritme pausat però no gens monòton, una característica que s’estén a tot l’àlbum. És evident que s’ho passen bé tocant junts, però alhora hi ha un treball profund i seriós sobre les obres, que es tradueix en la naturalitat i alhora respecte amb què aborden un repertori que, en les seves mans, pren nova vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter