MÚSICA ANTIGA-EL SO ORIGINAL. Le Concert des Nations. Acadèmia Beethoven 250. Jakob Lehmann, concertino. Dir.: Jordi Savall. Beethoven: Simfonies núm.1, 2 i 4. L’AUDITORI. 7 DE JUNY DE 2019.
Quan Jordi Savall va enregistrar l’any 1994 la Simfonia Heroica, es gestava un projecte que vint-i-cinc anys després ha començat a fer-se realitat: interpretar la integral de les Simfonies de Beethoven coincidint amb el 250è aniversari de la mort del compositor. El projecte, però, calia que traspassés el llindar de ser considerat una interpretació més i deixar una empremta determinant entre les versions de referència. Amb tot el bagatge i els enregistraments llegendaris que ens n’han llegat directors com Furtwänlger o Karajan i Gardiner o Harnoncourt –noms significatius extrets d’un inesgotable catàleg de directors que han optat per dues visions diametralment oposades en els plantejaments–, el mestre Jordi Savall ha estudiat minuciosament el més mínim detall de les Simfonies, tot incidint no només en qüestions d’organologia –essent també absolutament minuciós amb el nombre més adient d’instruments per a cada obra–, sinó a tot allò referent a l’articulació, als timbres i per sobre de tot a uns tempi d’una vivacitat inusitada.
El resultat, magistral i sorprenent, innovador per la seva fidelitat absoluta, té justificació en les pròpies paraules que Savall escriu al programa de mà del concert referint-se al llegat de Beethoven com a música “transcendent, el seu missatge és etern però no intemporal, ja que en la seva pròpia gestació trobem implícita l’empremta del seu temps: l’estil”. I el so motivat per la pròpia evolució dels instruments, les cordes metàl·liques en detriment de les de tripa, originen ja d’inici una dicotomia en el plantejament del discurs que ha marcat decisivament els resultats finals d’interpretació de les Simfonies de Beethoven. Savall ha pouat en l’essència musical de Beethoven per oferir en el primer concert d’aquest llarg i transcendent periple estructurat en quatre programes que clouran la temporada 2020-21, una declaració d’intencions que va seduir per la bellesa, els efectes sonors meravellosos i un perfecte equilibri entre tots els components de l’orquestra.
Una nova visió de les Simfonies núm.1, 2 i 4, un veritable elogi a la bellesa de la sonoritat, en què el treball entre les veus de colors tamisats i recerca de l’essència que responia al més fidel i estricte rigor beethovenià, emergia amb la més absoluta de les perfeccions. Amb la simbiosi produïda entre músics de Le Concert des Nations –amb el bo i millor dels instrumentistes especialitzats en el camp de la interpretació seguint criteris historicistes, encapçalats per un magistral Jakob Lehmann– i joves músics seleccionats de diverses acadèmies –una oportunitat única per a futurs talents instrumentals– es va assolir un equip compacte en què confluïen experiència, joventut, treball intens i entrega professional davant d’un concert històric. Savall ens ha portat a l’essència de Beethoven, una nova mirada que va seduir el públic que omplia L’Auditori.
Un record als trenta anys de la matança de Tiananmen i a tothom que veu estroncada la seva llibertat va portar instrumentistes i director a interpretar ja fora de programa l’Obertura Coriolà com a punt final d’un concert que quedarà guardat en la memòria de tots els assistents.
Imatge destacada: Jordi Savall i Le Concert des Nations. © Teresa Llordes (foto d’arxiu)
