FRANZ SCHUBERT FILHARMONIA. Ulrike Haller, soprano; Mar Jordana, soprano; Roger Padullés, tenor. Coral Càrmina. Franz Schubert Filharmonia. Daniel Mestre, director. B. Vivancos: Veni Creator Spiritus; Càntic dels tres joves. F. Mendelssohn: Simfonia núm. 2, op. 52, “Lobgesang”. PALAU DE LA MÚSICA. 21 DE MAIG DE 2023.
Per culminar un cinquantè aniversari encetat amb encert el 23 de desembre passat a Sant Felip Neri –el mateix dia exacte de l’efemèride i al mateix lloc del primer concert–, la Coral Càrmina va escollir una obra emblemàtica del repertori simfonicocoral com ho és la Simfonia núm. 2, el cèlebre “Cant de lloança” de Mendelssohn.
La inclusió d’aquesta producció a la temporada de la Franz Schubert Filharmonia va fer possible amortitzar amb dos concerts l’enorme esforç de preparació: a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca i al Palau de la Música.
Com a homenatge a l’atenció que la Coral Càrmina ha dedicat sempre a la música contemporània, es va afegir com a pòrtic del programa l’estrena de dues obres de Bernat Vivancos: Veni Creator Spiritus i Càntic dels tres joves. Les dues peces van ser interpretades sense solució de continuïtat, tot i les diferències estètiques entre si: la primera, basada en una repetició insistent del motiu gregorià; la segona, farcida d’efectes que il·lustren gràficament la crema d’Ananies, Azaries i Misael, l’episodi bíblic explicat al Llibre de Daniel. En conjunt, aquesta introducció va sumar gairebé mitja hora que potser hauria pogut ser més curta i evitar l’intermedi o hauria pogut incloure dos compositors diferents. Enhorabona, en tot cas, per a Vivancos, que aquell matí ja havia vist programada una altra obra seva al mateix Palau.
La Segona Simfonia de Mendelssohn va ser la primera obra del repertori simfonicocoral que el fundador de la Coral Càrmina, Jordi Casas, va preparar quan aquesta va esdevenir el primer cor col·laborador de la temporada de l’OBC. L’obra és llarga i exigent i posa a prova diversos aspectes tècnics i expressius, tant del cor com de l’orquestra i del director que l’afronta.
En aquest cas, Daniel Mestre va semblar anar creixent i guanyant confiança al llarg de l’obra, des dels tres moviments orquestrals inicials –deliciós el ritme de vals del segon, tot i que, en general, no hauria sobrat una mica més de gruix a la Franz Schubert Filharmonia– fins a la llarga cantata que esdevé el quart i que l’obligava a estar pendent de tots els actors simultàniament.
Els solistes Ulrike Haller i Roger Padullés –també Mar Jordana, que va sortir del cor per oferir el duet de les sopranos– van rivalitzar sanament a l’hora d’oferir algunes de les melodies més belles de l’obra. Les mateixes línies melòdiques troben eco sovint en el cor, que ho té una mica més difícil per aconseguir una pronúncia neta i diàfana en els tempi ràpids que demana el compositor. Justament algun tempo excessivament nerviós i els lògics senyals de cansament van ser els únics peròs que no van impedir al cor, amb tot, mostrar la contundència i causar l’impacte necessaris, sobretot en la primera i darrera intervencions.
Altres petits oblits van ser l’absència del títol de la primera obra del programa als diversos webs on s’anunciava el concert i els textos de la Simfonia de Mendelssohn a la pàgina a la qual remetia el QR del programa de mà en paper.
Cal felicitar i agrair, un cop més, a la Coral Càrmina, no tan sols els diversos capítols d’una celebració entranyable de cinquantenari, sinó la importància de la tasca feta al llarg d’aquest primer mig segle d’activitat. Que sigui per molts anys!
Imatge destacada: © Martí E. Berenguer.
