Airas Ensemble: Júlia Estévez, Roberto Baltar, Beatriz López, Alfredo Varela, Santiago López. Obres de Poulenc, Jolivet, Bal y Gay, Milhaud. Columna Música, 2016
Ja fa uns quants anys que l’Estat espanyol ha vist com florien grups de cambra que es feien un lloc al panorama concertístic del país. Si aquest floriment inicialment va atènyer sobretot els grups de corda (dels quals el Casals o el Quiroga s’han convertit en punta de llança), últimament han agafat empenta els grups de vent. Només cal mirar les tres últimes edicions del cicle El Primer Palau i esmentar-ne els guanyadors: el 2014 l’Aëris Trio (oboè, clarinet i fagot), el 2015 el Trio Vasnier (flauta, arpa i viola) i el 2016 el Kebyart Ensemble (quartet de saxos).
Tot i no haver guanyat aquest certamen (perquè l’edat dels seus components supera els límits establerts per les bases del concurs), l’Airas Ensemble hauria pogut assolir un d’aquests premis d’haver-s’hi presentat uns anys abans. Format el 2011 a Galícia, aquest quintet de vent (flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa) edita el seu primer CD oferint una obra del seu compatriota Jesús Bal y Gay, intel·ligentment emparada per obres de contemporanis seus de l’òrbita francesa, la qual cosa fa el CD atractiu a nivell internacional, tot posicionant molt bé Bal y Gay (que aguanta la comparació) entre els prohoms de la música francesa del segle XX.
Amb un treball cambrístic excel·lent, entesa i concòrdia mútua i una compenetració tímbrica i d’articulació envejables, els músics gallecs sedueixen les orelles de qui escolta aquest CD amb la seva aproximació al Sextet per a vents i piano de Poulenc (amb Haruna Takebe al piano), a la Sonata per a flauta i clarinet d’André Jolivet (on Julia Estévez i Beatriz López, en molt bona forma, juguen a amagar-se i descobrir-se entre els timbres dels seus instruments), al més que notable Divertimento para cuarteto de maderas de Bal y Gay (escrit el 1945 i gravat aquí en primícia mundial) i La cheminée du roi René de Darius Milhaud.
