TEMPORADA FRANZ SCHUBERT FILHARMONIA. Alba Ventura, piano. Tomàs Grau, director. W. A. Mozart: Concert per a piano i orquestra núm. 20. R. Schumann: Simfonia núm. 4, op. 120. PALAU DE LA MÚSICA. 28 DE FEBRER DE 2023.
La pianista Alba Ventura va acceptar pocs dies enrere la invitació de la Franz Schubert Filharmonia per actuar a la gira de commemoració del centenari de la seva professora, la recordada Alícia de Larrocha. La lesió a l’espatlla de Katia Labèque va impedir al cèlebre duo poder fer aquestes actuacions que s’han realitzat entre els dies 24 i 28 de febrer a Tarragona, Valladolid, Lleida i Barcelona. Alba Ventura segueix travessant un moment artístic esplèndid dins una dilatada carrera, refermada amb el seu nomenament l’any 2021 com a directora de l’Acadèmia Marshall rellevant Marta Zabaleta, que juntament amb Carlota Garriga va ocupar aquest càrrec prestigiós durant dotze anys.
La relació d’Alba Ventura amb la música de Mozart sempre ha estat estreta. Des del seu debut amb tretze anys com a solista interpretant el Concert per a piano núm. 9, “Jeune Homme” amb l’Orquestra de Cadaqués i direcció de Neville Marriner, fins a l’enregistrament de la integral de Sonates per a piano iniciada el 2019, la manera d’aquesta pianista de comprendre la música de Mozart resulta admirable. Acompanyada per la Franz Schubert Filharmonia i la direcció de Tomàs Grau, Ventura va endinsar-se en el Concert per a piano en Re menor núm. 20.
La tonalitat menor del Concert, el dramatisme, el temperament i la rotunditat en els timbres ens van apropar a un Mozart d’intensitat eloqüent. La precisió en l’ús del pedal –segell inconfusible de l’escola Marshall– i l’articulació precisa i nítida amb aquell control del pes del braç per cercar un equilibri precís i exquisit eren mitjans tècnics per servir una expressivitat musical que brollava amb una naturalitat lírica encisadora. La plena conjunció amb la Franz Schubert –una orquestra que dia rere dia va enlairant la seva qualitat artística– propiciava diàlegs ombrívols, matisos plens de detalls, instants d’un temperament beethovenià i d’altres en el darrer moviment d’una claredat lírica encisadora. Un Mozart d’una qualitat interpretativa extraordinària, que va tenir com a cloenda (fora de programa) una breu composició d’Alícia de Larrocha en les mans d’Alba Ventura.
I la Franz Schubert segueix amb pas ferm una trajectòria artística que dia rere dia es consolida i que ha tingut un nou exponent amb una brillantíssima interpretació de la meravellosa Simfonia núm. 4 de Schumann. D’aquesta interpretació escoltada al Palau cal admirar la claredat expositiva i el magnetisme que des del primer moment van saber transmetre orquestra i director. Versió construïda amb una base de sonoritat fonamentada en l’equilibri de les seccions; els crescendo, els pianissimi, els tempo portats amb vivacitat, en cap moment deixaven de banda la claredat sonora, en la qual es podien percebre els matisos de fustes, metalls i cordes. Un Schumann elegant, d’una narrativa que aprofundia la seva potent càrrega poètica, el seu lirisme magnetitzant i que tenia moments màgics, com la transició entre el tercer i quart moviments que Grau va saber mantenir amb una delicadíssima tensió emocional. Aquesta versió de la Quarta de Schumann atrapava l’oient, recalava en tot l’esperit romàntic i mostrava amb la seva varietat de matisos dins una narrativa musical sempre coherent, aquest creixement musical de la Franz Schubert.
Imatge destacada: (c) Martí E. Berenguer.
