CONCERT ALBA VENTURA, PIANO. Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Dir.: Josep Pons. Obres de Beethoven. LICEU. 27 DE MARÇ DE 2015.
Per Lluís Trullén
Amb un Liceu que presentava un ple gairebé absolut, l’Orquestra del Teatre sota la batuta de Josep Pons i Alba Ventura com a solista van presentar novament un monogràfic Beethoven, en aquesta ocasió integrat per l’Obertura Egmont, el Concert per a piano i orquestra núm. 4 i la Simfonia núm. 5. Un programa, doncs, configurat amb obres cabdals del repertori i que continua essent, pel seu atractiu, un reclam ineludible per al públic. I de nou, una orquestra que va brillar sota la direcció de Pons amb una Obertura pletòrica de sonoritat però refinada en les línies melòdiques i amb una Cinquena plena d’al·licients interpretatius. El dramatisme i la rotunditat que caracteritza la celebradíssima cèl·lula rítmica, motor del primer moviment, assolien una sonoritat emfatitzada per l’opulència d’una orquestra radiant en la projecció però avesada a extreure el sentit intens i vehement del missatge musical. La delicadesa del segon moviment, amb un Pons cercant el refinament del lirisme i l’eloqüència en l’expressió, va culminar en el triomfal final d’una versió majestuosa i radiant.
El concert, però, tenia a més l’al·licient de comptar amb la presència d’Alba Ventura com a solista del Concert per a piano núm. 4 de Beethoven. Malgrat la seva joventut, Alba Ventura ja és una pianista amb molts anys d’experiència i gaudeix d’un reconeixement absolut, tant per la seva sòlida formació a l’Acadèmia Marshall com per una trajectòria concertística que l’ha portat a ser reconeguda com una de les nostres solistes amb més projecció internacional. Alba Ventura va oferir-nos la seva vessant interpretativa més delicada en el Concert per a piano núm. 4 de Beethoven. Obra d’exigència constant en el legato i l’articulat, demana als intèrprets una atenció molt acurada en els matisos –especialment en els constants diàlegs contraposats amb l’orquestra–, que la pianista barcelonina va assolir admirablement. Bellíssima la seva calidesa en el màgic segon moviment, la frescor que va desplegar en el Rondó final, el pianisme ple de seguretat i vistositat que ja des d’un primer instant va reflectir en tot el concert. Alba Ventura comprèn tot el que s’amaga darrere d’aquesta partitura i amb un acompanyament detallista d’una orquestra dirigida acuradament per Pons, va transmetre la riquíssima musicalitat que traspua en el decurs d’un Concert amb el qual es troba molt a gust. Un monogràfic Beethoven d’un cicle de concerts que a més són un reclam per a la captació de nous públics.
