BBC Proms. András Schiff, piano. Variacions Goldberg de J. S. Bach. Royal Albert Hall, 22 d’agost de 2015.
Per Miquel Gené
Diuen que les cues són una cosa ben anglesa. Tòpic o no, els anglesos l’accepten i en fan bandera quan es tracta de fer-se promoció. I és que durant els mesos de juliol, agost i setembre una modesta cua, que alguns aprofiten per disposar-se un no gens improvisat pícnic, dóna accés per unes irrisòries 5 lliures a gaudir de qualsevol dels concerts del festival BBC Proms que la cadena anglesa organitza al Royal Albert Hall de Londres. Localitats sense seient a platea o a la galeria superior, des d’on es pot gaudir d’una espectacular vista d’ocell del colossal recinte: un gran teatre circular amb capacitat per a més de 5.000 persones, per gaudir de formacions com les London Philharmonic Orchestra, London Symphony Orchestra, Boston Symphony Orchestra, Vienna Philharmonic o l’Emerson String Quartet, i de músics com Daniel Barenboim, Sir John Eliot Gardiner, Jonas Kaufmann, Yo-Yo Ma, Sir Simon Rattle, Esa-Pekka Salonen o Yuja Wang. Ambient distès i grans gots de cervesa a la prèvia. Per accedir a un seient, els preus es disparen.
Sir András Schiff és un habitual dels escenaris anglesos i el públic l’esperava amb impaciència, com va demostrar el càlid aplaudiment amb què el vam rebre. El programa se centrava exclusivament en les Variacions Goldberg, suficient per deixar-nos satisfets i per posar a prova les capacitats tècniques i expressives de Schiff, un veritable especialista en la matèria. L’obra de Bach, com ho són els grans clàssics, és inesgotable, per les possibilitats d’interpretació que ofereix a qui s’hi apropa des de qualsevol de les seves vessants. Schiff, com a intèrpret, va proposar una lectura serena i poc estrident: tempos reposats, sense deixar que el discurs s’accelerés en les variacions més ràpides, volum contingut, partint del mig fort com a dinàmica més elevada, i atac suau, rodó i generós, amb molt ús del non legato. Aquests elements conferiren al so global un color apagat que Schiff va saber modular a través de la conducció de frases, amb la qual donava continuïtat a cadascuna de les notes dibuixades de manera individual, perfilar amb la netedat d’atac i el contrast de veus que ens obria el món intern de cadascuna de les variacions, i donar interès movent el focus d’atenció d’un pla a un altre. En aquest sentit, va resultar revelador com, durant la primera part del concert, es va centrar a destacar les veus inferiors, la qual cosa donà a l’obra una qualitat més fosca i pesant i que, si bé en algunes variacions enterbolia el discurs superior (números 5 i 6), obria nous mons i possibilitats d’escolta. Schiff va utilitzar el tempo de les variacions com a element estructural bàsic a l’hora d’elaborar el tipus d’atac (més retallat en les ràpides, més lligat en les lentes) i la relació mètrica entre les veus, les quals en les variacions més lentes prenien una gran independència i es movien amb una llibertat controlada que ens feia swingar sense arribar a perdre peu. Cal destacar la Variació 21, una absoluta delícia en la qual Schiff ens va mostrar, amb un so delicadíssim, les diverses perspectives del món tridimensional concebut per Bach i la tornada a l’ària amb la qual clouen les variacions, un moment sempre especial en el qual Schiff, després d’haver-nos fet passar per molts estats, ens recollia amb guant de seda i ens tornava a portar a casa, on ens va deixar càlids i segurs.
