El cuarteto de cuerda
Laboratorio para una sociedad ilustrada
Cibrán Sierra.
Alianza Música. “Biblioteca Básica”. Madrid, 2014. 255 pàgines.
Repte majúscul superat amb cum laude, el del violinista integrant del Cuarteto Quiroga, Cibrán Sierra, aquest d’escriure un llibre sobre la història del quartet de corda. Ho fa amb una tesi tan ben argumentada que mostra que aquesta formació és el model “musical” que explica una evolució històrica de la societat –forjada sobretot arran de la Il·lustració i el racionalisme– cap als ideals d’igualtat i democratització. Una formació musical en què l’estructura de relació dels seus integrants és de plena igualtat i equilibri, en què tots quatre dialoguen i negocien per arribar a un punt de trobada comú.
En aquest volum, Cibrán Sierra, amb una eloqüència en la ploma tan o més clarificadora que la que té com a músic en el seu quartet, ens ofereix un amè recorregut per la història del quartet, al llarg de les diverses èpoques i els seus variats contextos històrics i estilístics, tot diferenciant-ne l’evolució en funció dels països on va arrelar la formació. A banda de l’exhaustiu i alhora sintètic recull de dades que, sense esdevenir feixuc, permet fer-se un esquema clarificador dels tipus de quartet, tradicions i, sobretot, dels compositors i formacions que integren la història del quartet de corda, Cibrán Sierra ofereix, gràcies a la saviesa que li atorga el fet de conèixer-lo des de dins, tot un capítol destinat a descobrir-ne l’engranatge intern: la relació entre els seus membres, les dinàmiques de creixement, assaig i cohesió, la formació i la vida professional.
Amb gran lucidesa, Cibrán Sierra reivindica la importància del quartet de corda en les programacions musicals dels nostres dies, perquè “si es transmet públicament el valor simbòlic –educatiu, ciutadà, polític– de la proposta il·lustrada que va donar llum al quartet –i que és la seva veritable raó de ser, com a metàfora artística d’una societat d’individus diferents i responsables a la recerca d’un bé comú–, el quartet aconseguirà mantenir la seva presència cultural com a far musical d’una convivència radicalment democràtica”, i, així, servir d’exemple a la societat que necessita casos com el del quartet de corda, que obliga els seus quatre membres a “un exercici total de responsabilitat ètica i estètica”, tan necessari en els nostres dies. Mercedes Conde Pons.
