PALAU 100. Andrè Schuen, baríton. Ensemble de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana. Anna Sułkowska-Migoń, directora. Obres de Richard Wagner i Gustav Mahler. PALAU DE LA MÚSICA. 19 DE MARÇ DE 2024.
La forta connexió entre Richard Wagner i Gustav Mahler –que esdevingué un reputat expert en òperes wagnerianes– ja és un tema àmpliament tractat tant des del punt de vista musical com el merament musicològic, i no hi ha dubte que tots dos noms són reclams poderosos a les sales de concerts. Dir que Wagner és a l’òpera el que Mahler és al lied no seria una exageració, tot i que amb matisos, ja que, en primer lloc, no es tracta de dues esferes de pes simètric, sinó que la influència del primer sobre el segon és evident en moltes de les seves obres, com en el cicle Des Knaben Wunderhorn, el famós “Corn màgic de la joventut”, obra que va ocupar el programa de dimarts passat a la sala modernista.
El reputat Andrè Schuen era el convidat estrella en aquest recital tan esperat –es va ajornar l’octubre del 2022–, una de les llaminadures de la temporada lírica. En col·laboració amb l’Ensemble de la Comunitat Valenciana i la directora Anna Sułkowska-Migoń, finalment s’ha consumat el debut al Palau d’un baríton que any rere any destaca als circuits de lied i recentment elogiat pel seu rol de Wolfram al Tannhäuser de Berlín.
Oportunament, l’Idil·li de Siegfried de Wagner va ser l’obra encarregada de preludiar el recital i escalfar motors de l’orquestra de cambra; una partitura sense complicacions que va demostrar una bona associació entre la joveníssima directora i els músics valencians. La guanyadora del premi La Maestra 2022 va fer prou per no trobar a faltar un gran cos orquestral i oferir una lectura correcta de cambra, bo i emfasitzant les segones veus i extraient una projecció considerable dels escassos quinze intèrprets.
El baríton italià va oferir una interpretació memorable i va recalcar per què és un dels principals liederistes de la seva generació. Va començar lluint greus i diafragma a Der Schildwache Nachtlied (Cançó nocturna del guàrdia) abans d’explorar el registre agut i vellutat a Rheinlegendchen (Petita llegenda del Rin), amb l’orquestra resseguint els subtils canvis de tempo de la batuta convidada. El cantant va obrir-se pas entre bestioles al Sermó d’Antoni de Pàdua i va treure el seu costat més còmic a Lob des hohen Verstandes (Elogi del bon criteri) connectant amb un públic cada cop més animat; mentre que el cavalleresc Trost im Unglück (Consol en la desgràcia) i la melismàtica Wer hat dies Liedlein erdacht? (Qui ha compost aquesta cançoneta?) fou el més destacable abans d’arribar a l’equador del programa.
Després de la pausa Schuen va partir a la batalla més líric que mai comptant amb els ornaments orquestrals pertinents a Wo die schönen Trompeten blasen (On sonen les belles trompetes) i a Der Tamboursg’sell (El tambor major); aquesta última, potser la més melancòlica i emocionant, fou una de les perles de la vetllada, amb un nou viatge solemne als greus del baríton tirolès. El recital es va tancar amb el tragicòmic Revelge (Diana o toc de matí) amb un Schuen bel·licós, no sense la propina Urlicht (Llum primigènia), que gairebé va poder sobreentendre’s com un cant a la pau coronant-se en les notes altes i firmant un delicadíssim final digne de qualsevol amant de la vida i de la música.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
