CICLE CORAL DE L’ORFEÓ CATALÀ. Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Musica Aperta. Dir.: Jordi Casas. Obres de Claudio Monteverdi. PALAU DE LA MÚSICA. 17 DE MAIG DE 2015.
Per Xavier Chavarria
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana celebra aquest any el vint-i-cinquè aniversari, i ho fa amb un seguit de concerts que permetran desplegar tot el seu potencial i alhora repassaran les fites musicals de la seva trajectòria. Aquest concert va ser el tret de sortida d’aquestes celebracions i va comptar amb la presència del seu fundador i director durant 21 anys, Jordi Casas Bayer, que de ben segur va ser també el responsable del repertori escollit, madrigals i scherzi de Claudio Monteverdi, una música que ha portat sempre, des de la seva joventut, a l’equipatge en tots els cors que ha dirigit. L’ensemble Música Aperta els va acompanyar amb una formació integrada pels seus músics fundadors, Corrado Bolsi (violí), Gisela Curtolo (viola) i Ángel Luis Quintana (violoncel), ampliada per a l’ocasió amb Edwin García (tiorba), Mario Lisarde (contrabaix) i Jordi Reguant (orgue).
El Cor de Cambra del Palau arriba a aquest 25è aniversari en un bon estat de forma, i amb més estabilitat que no pas la dels últims anys, en què aspectes extramusicals l’han fet trontollar. Ara té una formació no del tot equilibrada (només quatre sopranos de plantilla, amb sis contralts i deu veus masculines), però més compacta i estable, fet que li permet afrontar amb moltes garanties qualsevol repertori, com aquests madrigals de Monteverdi. Jordi Casas va fer créixer aquesta formació, de la qual resten alguns fundadors il·lustres, i la va portar a cotes de gran qualitat que li han donat un prestigi, acrescut pel treball que des de fa quatre temporades du a terme el seu actual titular, Josep Vila i Casañas. Aquest concert va suposar el retrobament del fundador i pare espiritual del projecte amb la versió madurada del Cor que ell va crear fa 25 anys.
I el resultat va ser òptim: la selecció de madrigals i scherzi de Monteverdi que va confeccionar Jordi Casas tenia un cert aire miscel·lani, gairebé anàrquic –el programa de mà tampoc no ajudava a situar en l’època i en el recull a què pertany cada peça, dades que en Monteverdi són crucials–, i probablement el nombre de veus per interpretar-los amb l’esperit teatral i “protooperístic” en què estan concebuts era excessiu; però exigia al Cor de Cambra desplegar tot l’arsenal de recursos tímbrics, sonors i retòrics que reclama aquesta música –una música que per cert trobem a faltar molt en les programacions de casa nostra–, amb finesa vocal, màxima precisió i delicadesa en el gest. Casas va demanar tot aquest ventall retòric i dinàmic mitjançant el seu personalíssim gest, vehement i inconfusible, i el Cor de Cambra hi va anar responent de manera gradual, amb unes interpretacions que van anar de menys a més, i que van anar guanyant precisió, color i teatralitat: tant el gruix del Cor com els solistes van tenir moments francament brillants, acompanyats amb correcció pel conjunt instrumental. Un inici prometedor per a un feliç aniversari.
