PALAU 100. Anne-Sophie Mutter & friends. Anne-Sophie Mutter, violí; Ye-Eun Choi, violí; Vladimir Babeshko, viola; Pablo Ferrández, violoncel. Obres de Haydn, Beethoven, Widmann. PALAU DE LA MÚSICA. 20 D’OCTUBRE DE 2022.
S’anunciava com Anne-Sophie Mutter & friends, però un cop més es va demostrar que la violinista era la protagonista indiscutible. Els friends són joves talents de la música a qui la violinista alemanya apadrina no només com a mestra, sinó donant-los l’oportunitat de tocar junts dalt de l’escenari i també amb l’estrena d’obres noves de compositors interessants. Així, el concert proposava el Quartet núm. 1 de Haydn, amb qui va començar el gènere, l’Opus 18/2 de Beethoven, amb qui es va desenvolupar i consolidar, i el Número 6 de Jörg Widmann, amb el qual segueix actualment.
Des del primer moment Mutter es va confabular amb el públic dirigint-s’hi directament, com quan, abans de començar, va fer broma d’una banqueta lliure al seu costat dient: “És per a Mr. Haydn, però no ha vingut”. I va arrencar amb un cop d’arquet demostrant el seu mestratge i desimboltura marcant ritmes, contrastos i dinàmiques. En el Quartet de corda en Mi bemoll major, núm. 1, op. 20 de Joseph Haydn, els quatre intèrprets van aconseguir un so cohesionat, un fraseig contrastant, un final del “Minuet” ple de tos del públic que ella, irònica, va imitar amb un gest, i un tercer moviment de gran densitat i bellesa. Amb tot, la segon violí, Ye-Eun Choi, es veia forçada, mirant a la cap constantment, seguint-la mig esbufegant quan aquesta agafava ritmes rapidíssims que amb prou feines aconseguia seguir. El viola Vladimir Babeshko, per la seva banda, va complir amb escreix, però amb una actitud solitària, tocant el que havia de tocar, però massa concentrat en ell mateix. Amb qui sí que des del primer moment va demostrar una gran compenetració va ser amb el violoncel·lista madrileny Pablo Ferrández, amb mirades i somriures.
Amb el Quartet de corda en Sol major, op. 18/2 de Beethoven, el mestratge de Mutter encara es va fer més palès, amb frases que eren un prodigi tècnic i d’altres d’una emoció que va encomanar als seus companys, sobretot a un Pablo Ferrández totalment entregat al seu violoncel. Al final del tercer moviment, el públic va aplaudir com si l’obra s’hagués acabat i ella va somriure –ves a saber què li va passar pel cap– esperant que acabés l’efusivitat fora d’hora del públic per recomençar amb l’últim moviment.
Mutter va presentar, amb un micro que no va funcionar i amb traducció al castellà de Pablo Ferrández, l’estrena a l’Estat del Quartet de corda núm. 6, “Study on Beethoven” de Jörg Widmann, dedicat a la violinista i una mirada contemporània a l’obra del músic de Bonn. I ho va fer de manera original i molt didàctica: interpretant fragments de la música del compositor alemany per explicar-nos cada part del Quartet abans de fer-ne la interpretació completa; un fet que el públic va agrair i que esperem que s’encomani a altres intèrprets.
En aquesta ocasió, Widmann aposta per una música més coral en què sí que demostra aquesta igualtat dialèctica entre instruments, gairebé orquestral, sobretot en el cas del violí primer i el violoncel, en què Ferrández va demostrar un talent i un domini de l’instrument envejable en un Quartet intens que va de les sonoritats de principis del segle XX a sons més romàntics i un final totalment abrandat. Mutter & friends van tancar la vetllada amb un Allegro de Mozart.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
