The Inner Child
Antonio Oyarzabal, piano
Obres de Schumann, Debussy, Mompou, Ravel
Orpheus, 2017
Nascut a Bilbao l’any 1989, el pianista Antonio Oyarzabal presenta el seu primer enregistrament discogràfic titulat El nen interior, recull d’obres que Schumann, Mompou, Debussy i Ravel van dedicar des diferents punts de vista a la infància. Format primer a Bilbao i havent tingut al llarg de la seva carrera, entre altres professors, Marta Zabaleta, Denis Pascal i Josep Colom, Oyarzabal ha desplegat una intensa tasca com a solista i músic de cambra, a més d’actuar com a pianista amb diferents orquestres internacionals. Amb estudis realitzats a la Guildhall School de Londres, també ha actuat com a pianista d’acompanyament vocal a més d’haver estat guardonat en diferents concursos internacionals. Ara, amb aquest enregistrament ens apropa a la música poètica de Schumann, amb una visió de les Escenes d’infants plenes de delicadesa, en què pinzellades tan celebradíssimes com “De llunyanes terres”, “Träumerei” o “Parla el poeta”, ens mostren un gust exquisit en la dicció i l’elegància de sonoritat. Obres que han passat per les mans de tants i tants estudiants de piano com Doctor gradus ad Parnassum o l’espontaneïtat que brolla de Golliwogg’s cakewalk són expressats amb gràcia, frescor i tota la subtilitat del piano de Debussy. Però on veiem el millor Oyarzabal és en el Mompou de les Escenes de nens. La puresa expressiva, el sentit evocatiu i descriptiu, la melangia, la bellíssima descripció que atorga a la peça Jeunes filles au jardin ens mostra aquesta sensibilitat musical, aquest bon gust pianístic de l’intèrpret basc. Amb la reducció per a piano a dues mans que Jacques Chralot va fer de Ma mère l’Oye de Ravel, les curoses harmonies, aquesta constant al·lusió als mons meravellós i d’espai màgics evocats per la literatura de Perrault, Madame La Prince de Beumont i Madame Daulnoy, brollen en les mans d’Oyarzabal d’una manera natural per crear una atmosfera onírica. L’únic però a l’enregistrament cal atribuir-lo a qüestions tècniques, ja que en ocasions es produeix una certa sensació de desequilibri en determinats sons del piano. Lluís Trullén
