LIFE VICTORIA. “La nit”. Benjamin Appl, baríton. Graham Johnson, piano. Lieder de Mozart, Schubert, Schumann, Mendelssohn, Brahms, Wolf i Strauss. FOYER DEL LICEU. 21 DE NOVEMBRE DE 2018.
Si l’any passat va ser la pàtria el tema que va centrar el recital de Benjamin Appl al cicle LIFE Victoria, enguany la nit ha estat l’eix vertebrador de la primera de les dues actuacions del jove baríton alemany al mateix cicle de concerts. La nit, l’hora de l’amor, de la mort, dels fantasmes interns i externs, del misteri, de l’irracional, de la bogeria, de la intimitat, de la soledat, de les davallades als inferns de la pròpia ànima, és un dels grans temes i un dels contextos predilectes del Romanticisme.
Va començar amb Abendempfindung (Sentiment del capvespre) de Mozart, una cançó plenament romàntica feta abans que nasqués el romanticisme, i vam seguir el recital, en rigorós ordre cronològic, amb una dotzena de cançons de Schubert, Schumann, Mendelssohn, Brahms, Wolf i, amb caràcter d’epíleg, avisant-nos que la nit ja s’acabava i arribava el dia, l’inefable Morgen d’Strauss i l’alegre Ständchen, D. 889 de Schubert, aquella cançó que acaba dient “Steh auf; steh auf!” (Desperteu-vos, desperteu-vos). Tot i això, a tall de propina, una última incursió al món nocturn, Nacht un Traüme (Nit i somni) de Schubert, la més bella cançó que s’ha fet sobre la nit.
Appl va jugar, amb el mateix èxit, les mateixes armes de cantant seductor que ja va emprar l’any passat. La veu, clara, no gaire extensa, bonica, però no especialment important, es posa al servei d’una musicalitat exquisida i molt ben equilibrada, d’un cant molt ben lligat i molt ben respirat i d’una temperatura expressiva alta. La intimitat del Foyer del Liceu jugava també a favor del cantant; Appl domina la distància curta, mira directament i amb atreviment als ulls del públic, el busca i quan el troba es produeix la comunicació: el sentiment de complicitat amb l’artista, un dels més agraïts en qualsevol acte musical, és intens.
Si, a més, tot això ens arriba magníficament acompanyat des del piano per Graham Johnson, gat vellíssim savi i expert en assumptes de lied, llavors es produeixen miracles, instants de plena felicitat.
Imatge destacada: © Elisenda Canals
