L’OBC AL MERCAT. CONCERT EXTRAORDINARI DE DANSA. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Roberto Fratini i David Puertas, narradors. Dir.: Rubén Gimeno. Obres de Rameau, J. S. Bach, Milhaud i Adams. MERCAT DE LES FLORS (SALA MAC). 5 i 7 DE JUNY DE 2014.
Per Mila Rodríguez Medina
Sortir d’un concert orquestral amb pàgines de notes sobre història de la dansa és un plaer inesperat i al mateix temps amb molta lògica. Aquest va ser el regal que l’OBC, en col·laboració amb el Mercat de les Flors, va oferir amb el seu Concert Extraordinari de Dansa a la Sala Maria Aurèlia Campmany del Mercat: extraordinari perquè no formava part de la temporada a l’Auditori, ja acabada, però en un sentit literal tampoc no es va tractar d’un concert usual. A la manera d’una retransmissió radiofònica en directe, el professor i dramaturg Roberto Fratini i el músic i periodista David Puertas van acompanyar cadascuna de les obres del concert amb explicacions i detalls, com una classe magistral d’història de la música per a dansa –o fins i tot es podria dir d’història de la dansa en general– amb connexions “en directe” amb músics i director, que per a aquesta ocasió era Rubén Gimeno, el qual va canviar la batuta de l’Orquestra Simfònica del Vallès per la de l’OBC en aquest projecte.
El programa presentava una particularitat respecte del que s’espera d’un concert de músiques de dansa: amb l’absència total d’obres del Romanticisme, evitava el repertori de l’època daurada de les danses i ballets. Ni un Txaikovski. En lloc seu, Barroc (J-P. Rameau i J. S. Bach) i segle XX (D. Milhaud i J. Adams), en una mirada a unes músiques en certa forma immortals per als coreògrafs, o no tan lligades a formes dansístiques concretes. I tot preludiat dues vegades per la tocatainicial de L’Orfeo de Monteverdi, recordant els avisos tradicionals a un públic que encara buscava ocupar els seus llocs. En el repertori barroc, l’OBC va funcionar com una orquestra de cambra: no vam veure l’orquestra a escena des de l’inici, sinó que els músics van anar ocupant els seus seients a mesura que avançava el concert, una eina més d’aquest caràcter educatiu per veure una clara evolució de les formacions musicals al llarg de la seva història paral·lela a la dansa. Una bona interpretació, la de la secció de corda de l’OBC en aquesta selecció de fragments de Les indes galantes de Rameau, continuats d’altres de la Suite orquestral núm. 3 de Johann Sebastian Bach. Entre els quals, òbviament, la famosíssima ària número 1 del “Quaranta Principals de la clàssica”, com va dir David Puertas, d’un compositor, per cert, que mai no va fer música per a dansa i que paradoxalment és un dels més ballats en tota la dansa del segle XX, el qual, en paraules de Fratini, va trobar la seva germana espiritual.
La bona execució de l’OBC va créixer encara més amb el segon bloc del concert, en el qual es va trobar molt còmoda. Fins i tot es van poder veure certs moviments amb ganes de ballar d’alguns músics en la vitalista obra de Darius Milhaud Le boeuf sur le toit, gairebé música de circ (i de fet va ser una companyia circense qui va estrenar la coreografia de l’obra el 1920, no pas ballarins professionals). La secció de metalls, brillant i àgil, de l’orquestra va ser sens dubte la gran protagonista del concert –quin músic extraordinari és la trompetista Mireia Farrés!–, rivalitzant directament amb l’entrada del cos de percussió, els quals van deixar clar l’esclat de protagonisme que el segle XX va suposar per al seu repertori, tal com explicaven en aquest espectacle. Igualment es va desenvolupar The chairman dances de John Adams, obra orquestral lligada a l’òpera Nixon in China del nord-americà, el més interpretat entre els compositors vius. L’OBC va ser una màquina ben greixada davant aquest ostinatto continu del 1986, amb pes i un final precís.
No obstant això, la presència de l’OBC al Mercat era molt més complexa: aquest concert es tractava només del final d’un llarg projecte portat a molt bon port amb el coreògraf Toni Mira, anomenat Tot dansa amb l’OBC, organitzat per l’IMEB, l’Institut del Teatre i el Mercat de les Flors, i el qual des de fa nou anys col·labora any darrere any amb instituts i institucions educatives de la ciutat per dur la dansa als cossos més joves i promoure el llenguatge artístic. D’aquesta manera, dos dies abans d’aquest concert, el dijous 5 de juny va arribar el veritable espectacle d’aquest projecte: cent nens de secundària i formació professional van pujar a l’escenari del Mercat per ballar la música en directe de l’OBC i, tot i que només això donaria per parlar-ne línies i línies, es pot resumir fàcilment. Va ser una meravella veure les vergonyes, els somriures, els dubtes i les desimboltures d’aquests nens en un espectacle fet a la seva mida, gràcies a la feina d’un Toni Mira –i el seu equip, incloent-hi els professors participants– intel·ligent i detallista. Un concert educatiu per a tots els públics, literalment, perquè tothom va gaudir d’aquesta classe magistral de dansa orquestral. O d’orquestra dansant.
