LIFE VICTORIA. Martin Hässler, baríton. Julius Drake, piano. Anna Gomà, mezzosoprano. Èric Varas, piano. Lieder de Johannes Brahms, Clara Wieck i Robert Schumann. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU. 25 DE SETEMBRE DE 2019.
Darrere del Festival Life Victoria hi ha algú que pensa, que té bon olfacte per als artistes i que programa amb enginy i originalitat. No sempre passa, això, i per aquest motiu cal fer-ne esment.
Si fa dos anys el Festival va propiciar el debut a Barcelona del jove baríton Benjamin Appl, que s’ha convertit ràpidament en un intèrpret important en l’àmbit del lied, enguany s’ha apuntat un altre encert convocant per inaugurar la setena edició del Life Victoria el baríton Martin Hässler, un altre jove cantant que amb aquesta actuació debutava a Barcelona i que, atès el nivell assolit en aquest primer concert, és molt probable que ben aviat es converteixi també en un referent.
Com és habitual al Festival –una altra prova que al darrere hi ha algú que pensa–, el concert va tenir un breu primer apartat, el Life New Artists, que va oferir a la mezzosoprano Anna Gomà i al pianista Èric Varas l’oportunitat de presentar-se davant el públic expert del Life Victoria.
I encara un encert més, el programa. Tot el Festival, integrat per divuit recitals que s’allargaran fins al 17 de desembre, girarà al voltant de l’espai de la dona en el lied, ja sigui com a compositora o intèrpret; d’aquesta manera es dona una direcció, una intenció al Festival i aquest fil conductor lliga i dona coherència a tota la programació.
Si un festival on predomina el lied pren la dona com a referent de programació, és inevitable anar a parar a Clara Wieck, i va ser ella qui –ja fos com a autora, com a dedicatària o com a inspiració– va aglutinar el programa.
A la primera part, Anna Gomà, amb una veu de mezzosoprano clara, força lleugera i flexible, va interpretar amb un fraseig molt treballat, amb musicalitat i expressió adequada a cada cas lieder de Clara Wieck i de Johannes Brahms, l’home que amb un gran amor, respectuosament mantingut sempre a distància, va estimar Clara Wieck i va protagonitzar així, segons la llegenda, una de les històries d’amor més boniques i nobles del Romanticisme. Cal destacar l’alt nivell assolit per Èric Varas en l’acompanyament pianístic.
A la segona part, Martin Hässler, acompanyat per Julius Drake, un dels referents actuals en l’acompanyament liederístic i pianista resident d’aquesta edició del Life Victoria, va interpretar més cançons de Clara Wieck, tot alternant-les amb d’altres de Robert Schumann, el seu espòs.
Hassler té una veu amb una projecció magnífica de la zona central i un color i una punta de brillantor que la fan molt agradable. De moment, tot i que el programa no permetia avaluar-ho bé, sembla que la veu, que encara és jove, justeja una mica a la zona greu, i com que el programa tampoc no va exigir mai l’ús del registre més agut, tampoc no es pot dir res per aquesta banda. El que sí que es pot dir és que el que es va escoltar sonava molt bé, tant per la intrínseca qualitat vocal com per l’expressió acurada i el bon gust interpretatiu amb un ús matisat dels reguladors dinàmics.
En aquest recital, que va començar bé i va acabar magnífic, el punt més alt es va assolir a la segona part de la segona part, amb els Dotze lieder sobre poemes de Justinus Kerner, op. 35 de Schumann, entre els quals “Stille Tränen” (“Llàgrimes callades”), potser el millor lied que va fer mai Schumann i que Hässler i Drake van interpretar de manera memorable.
El Festival Life Victoria ha arribat a la setena edició. Consolidar una oferta de lied en una ciutat tan poc liederista com Barcelona té molt mèrit. Certament, aquí hi ha algú que pensa.
Imatge destacada: (c) Elisenda Canals.
