FESTIVAL LLUMS D’ANTIGA. Alternative History. Obres de Josquin Desprez. ESGLÉSIA DELS SANTS JUST I PASTOR. 16 DE FEBRER DE 2019.
Al seu tractat Dodecachordon (1547) Heinrich Glareanus va definir l’estil musical de Josquin Desprez com a ars perfecta, un art de perfecció tal que no calia afegir-hi res. Era la culminació de la polifonia del Renaixement, un estil que per la seva pulcritud i equilibri sovint ha estat comparat amb l’art pictòric de Leonardo da Vinci. Al festival Llums d’Antiga hem tingut l’ocasió de sentir-ho i viure-ho gràcies al grup Alternative History, que, amb el títol “Josquin Desprez, a secret history”, ens han proposat un concert sencer dedicat al compositor francoflamenc.
La intenció principal d’aquest grup, dirigit pel tenor John Potter, és, com bé indica el seu propi nom, donar a conèixer repertoris poc comuns d’una manera innovadora. I en aquest cas el triat ha estat Josquin, el qual, malgrat el reconeixement assolit durant el segle XVI, el cert és que encara no resulta tan familiar com altres compositors renaixentistes, com Victoria o Palestrina. La proposta d’Alternative History pretén apropar Josquin d’una manera poc corrent: a partir d’una sèrie d’obres seves religioses polifòniques arranjades per a veus i instruments de corda polsada. Es tractava d’una pràctica força comuna a l’època i que el mateix grup ja porta anys experimentant, tal com ja va plasmar al CD Secret History, del segell ECM, format per transcripcions per a veus i violes de mà de la missa Surge Prospera de Victoria intercalada amb peces de Josquin. Però no són els únics: al disc Et Jesu, el contratenor Carlos Mena i el llaütista Juan Carlos Rivera ja van interpretar motets i altres peces religioses de Victoria arranjats per a veu i llaüt.
En aquesta ocasió Alternative History ha rescatat peces d’aquell projecte “secret”, junt amb d’altres. L’efecte general resulta especialment interessant, sobretot pel que fa a la transformació d’obres entre quatre i sis veus a un format molt de cambra, tant que fins i tot resultava petit per a l’església dels Sants Just i Pastor. Un dels aspectes més interessants de la proposta és el joc tímbric, gràcies al qual s’evità la motonia en què podia caure un concert amb aquest repertori. La peça O Virgo prudentissima va encetar el concert i en presentava la idea general, amb les veus de soprano i tenor i les dues violes de mà. A partir de la segona, el grup va jugar amb varietats de timbres: com l’inici del Benedicta es caelorum regina realitzat només pels dos solistes vocals; l’uníson inicial de l’Inviolata, integra et casta es, Maria; solos de tenor o soprano i una o dues violes com, per exemple, el Tu solus qui facis; o fins i tot interpretacions només de les violes de mà. De fet, d’aquesta manera es va arribar a l’última peça del concert, Nymphes des Bois (l’única “concessió” als amants de la música del Renaixement), principalment interpretada per a soprano i violes de mà fins que s’hi afegeix el tenor a mode d’eco justament en el vers on s’anomenen els deixebles del difunt Ockeghem. Per aquest mitjà no només es donà varietat al concert, sinó que es proporcionà la possibilitat de sentir el repertori de Josquin d’altres maneres i totes molt adequades.
La interpretació en general va estar a l’alçada de l’ars perfecta del mateix Josquin: pulcra, molt sòbria, però alhora expressiva. Va excel·lir-hi John Potter, tenor reconegut i de sòlida trajectòria que ha estat membre d’agrupacions tan prestigioses com el Hilliard Ensemble, The Swingle Singers, The Dowland Project i del Red Byrd, entre d’altres. La seva partenaire vocal, la soprano Anna Maria Friman, brillà amb una tècnica excel·lent i depuradíssima i un control absolut de la veu. Van estar perfectament acompanyats per Ariel Abramovich i Jacob Heringman amb les violes de mà. En efecte, els quatre músics van posar de manifest ser especialistes en la pràctica de la música del segle XVI, però també van mostrar la seva passió per música més actual al bis, una cançó del compositor anglès de la primera meitat del segle passat Ernest John Moerant. De fet, al seu repertori han incorporat peces de compositors vius com Tony Banks, Sting i Gavin Bryars. En resum, va ser un concert en el qual, en efecte, no va caldre afegir-hi res.
Imatge destacada: Alternative History. © Guy Carpenter (foto d’arxiu)
