Avi Avital, mandolina. Omer Avital, contrabaix. Deutsche Grammophon, 2017
Tots dos van néixer a Israel amb pocs anys de diferència i porten el mateix cognom, però no són germans. Amb carreres solvents a l’esquena, el mandolinista Avi Avital i el contrabaixista Omer Avital es troben per dialogar des de les disciplines respectives en aquest disc produït per Deutsche Grammophon. I el resultat no és ni clàssic (aquest és el bagatge d’Avi) ni jazzístic (aquest és el d’Omer), sinó una proposta divertida, evocadora i amable que els dos músics realitzen al costat de piano, percussió i, esporàdicament, acordió.
És un encert que el segell groc llanci aquesta novetat que revisita gèneres tradicionals, amb composicions principalment d’Omer (bregat en aquests afers) i un parell d’Avi. Escoltar el cedé és inspirador i refrescant: amb un plantejament orgànic quant a llenguatge (no exempt de picades d’ullet a la tradició) i amb una factura gustosa i delicada ens planteja reminiscències de son cubà, de música balcànica, de música persa, de música napolitana i unes balades evocadores d’allò més.
