PALAU FRONTERES. Noa, veu. Gil Dor, guitarra. Lir Vaginsky, violí. Hila Karni, violoncel. Letters to Bach (adaptacions d’obres de J. S. Bach). PALAU DE LA MÚSICA. 5 DE MAIG DE 2021.
El cicle Fronteres –que, com el nom indica, es mou en el terreny fèrtil, arriscat, incòmode i enriquidor de les “fronteres” entre les diverses tradicions musicals– va presentar al públic de formació clàssica del Palau l’espectacle Letters to Bach, un treball discogràfic que la cantant israeliana Achinoam Nini, de nom artístic Noa, va fer el 2019 i que aquell any ja va ser presentat a Barcelona i Madrid.
En aquest concert, la primera actuació internacional després del confinament, Noa es va presentar amb Gil Dor, el seu guitarrista habitual, amb el qual col·labora des de fa més de trenta anys i que és l’autor dels arranjaments de les cançons. També hi van participar la violoncel·lista Hila Karni i la seva filla, la violinista Lir Vaginsky, les quals, a partir d’arranjaments fets per elles dues, van oferir una primera part exclusivament instrumental mentre que a la segona, la de les cançons, van passar a un segon terme oferint acompanyaments puntuals però deixant a la guitarra el pes de la part instrumental.
El programa, tant l’instrumental com el vocal, es va centrar en els grans hits de la música de Bach, especialment pel que fa a les cançons, en les invencions, però també en altres peces conegudes, com la “Siciliana” de la Suite núm. 1 per a violí BWV, 1001, la cèlebre “Badinerie” de la Suite núm. 2 per a flauta i cordes, BWV 1067 o el “Largo” del Concert per a teclat, BWV 1056.
Les cançons, amb textos de la pròpia Noa, estan articulades en forma de cartes que escriu al seu amic Bach i giren al voltant de temes diversos però actuals, com la dificultosa educació de fills adolescents, l’escalfament del planeta, la necessitat d’entesa en el conflicte entre Palestina i Israel o, a través de la cançó All of the Angels, basada en la Cantata BWV 140, en l’eutanàsia.
Tot va ser fet, dit, tocat amb molt de respecte i molt d’afecte. El concert va transcórrer de manera desimbolta, fàcil, enjogassada. Si hi havia algun purista a la sala, és possible que patís un atac d’urticària, però els puristes –ja se sap– han vingut al món a patir, a escandalitzar-se i, a més, probablement ja els agrada.
Fora del programa anunciat, Noa va oferir el seu particular homenatge a dos artistes que admira, Joan Manuel Serrat –de qui va cantar Es caprichoso el azar– i Joaquín Sabina, que va ser honorat amb la cançó You – Tu que va fer Noa pensant en ell i que sovint han interpretat a duo. No hi va faltar tampoc La vida és bella, la cançó de Nicola Piovani per a la pel·lícula del mateix títol que ha estat un dels grans èxits de la cantant i que Noa va cantar en català i hebreu rememorant la interpretació que va fer a La Marató de TV3 del 2019.
El concert va acabar amb una altra cèlebre reelaboració de la música de Bach, l’autor més “reelaborat” de la història, l’Ave Maria que Charles Gounod va fer a partir del Preludi i fuga en Do major, BWV 846, a la qual, però, Noa va canviar la lletra: “Ave Maria / On t’has estat amagant? / No saps que et necessitem? / Les coses s’estan posant / bastant malament aquí baix / …”.
Fronteres, un terreny fèrtil i enriquidor.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
