Bach to the future
Olivier Latry, orgue Cavaillé-Coll de Notre-Dame de París
La Dolce Vita, 2019
L’actualitat de Johann Sebastian Bach està fora de tot dubte, ho prova la varietat de l’espectre dels veneradors i intèrprets de la seva obra, des del jazz, la música electrònica o el mateix món de la clàssica. Més enllà de les motivacions comercials, el títol Bach to the future –joc de paraules, en l’assimilació del seu cognom al passat, que empeny endavant– adverteix, en qualsevol cas, el trasbalsament de les expectatives interpretatives. Ja que Olivier Latry no fa sonar el meravellós orgue de la catedral de Notre-Dame –del qual és instrumentista titular– d’acord amb els estàndards de l’època de composició de les peces de Bach, sinó explotant al màxim els recursos de l’instrument creat per Aristide Cavaillé-Coll en ple segle XIX. Aquest orguener va implementar tècniques amb la intenció que els orgues posseïssin els mateixos recursos sonors que una orquestra simfònica. César Franck, que va viatjar per tots els racons de França per provar els Cavaillé-Coll, i Johann Sebastian Bach, que havia provat els de les principals esglésies protestants a la seva època, semblen encaixar la mà en aquest disc.
La peça d’obertura, el Ricercare a 6, BWV 1079 recorda les composicions del belga per la respiració àmplia i la multiplicitat de recursos orquestrals, per la complexitat d’un teixit que discorre lent i noble, així mateix en la subsegüent Fuga en Sol menor, BWV 578. Una peça coneguda, el tempo i textura de la qual difícilment, en aquesta versió, situaríem al Barroc. Fins i tot la peça més popular de les gravades –i probablement de tot el repertori per a orgue– sona sorprenent.
La Tocata i fuga en Re menor, BWV 565 es manté, per descomptat, recognoscible, però tant la declamació primera com el murmuri que la segueix, que sembla anar obrint finestres travessades per colors vivaços, gaudeixen d’una lectura summament original. Tan personal sonarà el meditabund coral Erbarm’ dich mein, o Herre Gott, BWV 721, que alguns oients potser no identificaran tot d’una, pel seu obert repudi del misticisme d’altres versions més afins a la litúrgia luterana. La noció d’originalitat –o millor, d’“autenticitat”– és revisada amb atreviment per Olivier Latry en l’entrevista que recull el llibret: “Tocar Bach al nostre context implica trobar un nou equilibri a fi de preservar l’esperit i la lletra de la música”.
Recomanat per als amants de l’instrument rei i per a aquells que, més que cercar l’autenticitat filològica, s’interessen pels avatars hermenèutics inherents a la recuperació intempestiva d’obres clàssiques.
Imatge destacada: inici del vídeo de Forte Music en què Olivier Latry interpreta la Tocata i Fuga en Re menor, BWV 565 de Johann Sebastian Bach, de l’àlbum Bach to the future, a l’orgue Cavaillé-Coll de Notre-Dame de París. El podeu veure a https://www.youtube.com/watch?v=e2uuE5ZQN6A
