Bach inspired.
Obres de Bach, Bailie, Liang, McCaffrey, Miller i Rumbau.
Erica Wise, violoncel.
Aglae Musica, 2023
L’obra de Bach és tan magna i transcendental que sempre és un repte afrontar-la i resulta difícil trobar el moment ideal per encarar un corpus com la integral de les Suites per a violoncel sol. El binomi Bach-Casals, que restarà unit per sempre al llarg de la història, deixà el nivell molt alt i això és un gran hàndicap. Erica Wise ens ofereix ara, en un moment artístic ben dolç, un producte diferent i exquisit. Som davant del que és, sens dubte, una de les gravacions de l’any; tant per la maduresa del concepte, el caràcter, la vitalitat i la flexibilitat rítmica. Però el projecte va més enllà, ja que l’acompanyen cinc peces d’encàrrec a cinc compositors diferents escrites expressament per commemorar els tres-cents anys de la publicació de la Sisena Suite.
Les Obertures d’Octavi Rumbau són un cicle de peces que, partint de l’estructura de cada un dels “Preludis” de les Suites, ens endinsa en una nova dimensió tímbrica, a partir dels harmònics naturals més extrems. Una obra on brilla la subtilesa i el timbre. La compositora canadenca Cassandra Miller ofereix amb Just so una obra breu i basada en l’harmonització d’un coral de Bach que seguint un patró desprèn lleugeresa i entusiasme, amb un renovat impuls de continuïtat.
Modulate de Joanna Bailie, concebuda com a modulació per tocar entre les Suites núm. 4 i núm. 2, aposta per barrejar sons enregistrats i l’electrònica amb el so del violoncel. I hi obté un efecte immersiu ben diferent, tot cercant un camí que ens condueix per una simbiosi entre la música i els sorolls que sentim habitualment. En contraposició, Mongolian Suite de Lei Liang, escrita el 2022 com una col·lecció de sis cançons de Mongòlia, tant arranjades com imaginades, ens trasllada immediatament a un món força llunyà. Tanca el cercle Implied airs over an imaginary drone d’A. J. McCaffrey. Una obra que agafa la inspiració en la Sisena Suite i especialment en els sons i sorolls creats a partir de la interpretació d’aquesta, com respiracions, el contacte de les cerres de l’arc o el moviment dels dits. Uns sons que comparteixen ara amb la música una entitat ben diferent.
La versatilitat de la violoncel·lista Erica Wise la posiciona com una intèrpret ideal en tots els àmbits possibles. Des de la recreació de l’obra contemporània més actual fins a l’obra barroca. Enregistrat els mesos de març i juny del 2022 a l’església de São Lourenço de Porto i amb una presa de so de bona presència i espai al voltant del violoncel, la immersió bachiana de Wise –amb violoncel modern i un arc barroc– ens porta a un discurs profund, ric i excitant. Amb un ampli rang dinàmic i una espontaneïtat que fa que visquem la seva recreació com única i inevitable. No som davant d’una versió contemplativa, sinó àgil i intensa, tot fent evident a més que es pot ser dramàtic o malenconiós sense sonar pesat i amb un punt d’austeritat –“Sarabanda” de la Suite núm. 5.
Des de la lluminositat del “Preludi” de la Suite núm. 1 o la nitidesa d’articulació de la “Courante” fins a l’espiritualitat de la Sisena, l’escolta es transforma en una veritable vivència. I entre la reflexiva lectura de la “Sarabande” de la Suite núm. 2, el caràcter i la virtuositat de la “Courante” de la mateixa o la “Bourrée” de la Suite núm. 4 fins a l’obscuritat i la intriga de la Suite núm. 5 hi ha mil subtileses per gaudir que no podem descriure per la limitació d’espai.
La profunda expressivitat, la calidesa sonora, el control de l’arc, el lirisme i la intensitat, així com una gran elegància en el fraseig converteixen per moments aquesta versió en hipnòtica, capaç d’arribar a unes sarabandes profundes, unes gavotes de clar sabor dansaire o lliurar-se a la rítmica desenfrenada de les gigues.
Un projecte i un producte que és una experiència tan vital com espiritual.
