FESTIVAL BACHCELONA. Elionor Martínez, soprano. Lara Morger, contralt. Ferran Mitjans, tenor. Oriol Mallart, baix. Bachcelona Akademie. Bachcelona Consort. Lluís Vilamajó, preparació. Ton Koopman, orgue i direcció. J. S. Bach: Cantates BWV 10 i 147. L’AUDITORI. 30 DE JUNY DE 2022.
Ton Koopman, que des de fa anys és figura cabdal de la interpretació bachiana a nivell mundial, va ser l’encarregat de dirigir el concert inaugural de la desena edició del Festival Bachcelona a la Sala Oriol Martorell de L’Auditori.
Al programa, dues Cantates: Meine Seel erhebt den Herren, BWV 10 i la cèlebre Herz und Mund und Tat und Leben, BWV 147, i, entre les dues, l’ària per a tenor “Meine Seele rühmt und preist” de la Cantata del mateix títol, BWV 189, atribuïda antigament a Melchior Hoffmann, atribuïda durant el segle XIX a Bach i que recentment es torna a considerar en molts estudis com obra de Hoffmann.
Les Cantates de Bach no són un assumpte d’intèrprets “estrella”, sinó una feina d’equip. Molts intèrprets que van participar a la sessió se situen en aquell terreny incert que queda entre la fase final de la formació i l’inici de la vida plenament professional. El resultat artístic aconseguit no va ser un concert espectacular d’estrelles, però sí que va ser un molt bon concert d’equip i l’equip va assolir un cim emocionant i, aquest sí, espectacular, quan en el darrer coral, “Jesus bleibet meine Freude”, de la Cantata 147, una vuitantena de cantants situats als laterals de la sala es van afegir als intèrprets de l’escenari.
Més enllà de l’excel·lència interpretativa, que finalment hi va ser, tot i que al principi la concertació anava una mica desgavellada, el més important d’aquest concert va ser que en la part solista hi havia uns joves cantants patrocinats per la Beca Salvat Bach, que el cor i part dels instrumentistes provenien de la Bachcelona Akademie que ha preparat Lluís Vilamajó i que la resta d’instrumentistes formaven part del Bachcelona Consort.
Abans, fa anys, no érem capaços de fer això, no érem capaços de generar una producció d’aquesta complexitat, venien de fora, ens feien un bolo més o menys de luxe i se n’anaven. Ara ens ho fem nosaltres amb gent jove del país, prou bona com per atreure una figura com Koopman, el qual, d’altra banda, semblava felicíssim de ser on era i fer el que estava fent.
I Bachcelona no s’acaba aquí, el festival, que ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona de Música 2021, s’estén en altres direccions amb una sessió jazzística titulada “Bach is back”, que va tenir lloc el dia anterior al Club Jamboree amb Marieke Koopmann com a solista i el seu cèlebre pare al clavecí, amb un “Flash Bach” l’1 de juliol a la Filmoteca de Catalunya amb la pel·lícula Lebenslicht de Clara Pons i música de Bach interpretada per Philippe Herreweghe, amb un concert titulat “Bach per a infants” el 2 de juliol al Petit Palau amb participació dels Koopman, amb un “Dialeg Bach-Mozart” el 3 de juliol a la Fundació Enric Miralles amb músics de l’Orquestra del Liceu, amb la integral de les Sonates i Partites de Bach interpretades en un violoncel piccolo per Mario Brunello el 4 i el 5 de juliol a la Sala Domènech i Montaner del Recinte Modernista de Sant pau (dia 4) i a la Sala Parés (dia 5) o amb l’espectacle interdisciplinari Bach to the future 1.0 ofert el 6 de juliol a la Fundació Miró.
Bachcelona, definitivament, funciona.
Imatge destacada: (c) Frederich Fdhrzt.
