ELS TEUS CLÀSSICS – L’AUDITORI ANTIGA. Verità Baroque Ensemble. Obres de Josep i Joan Baptista Pla, Antoni Soler, Mariona Vila, Jordi Cervelló, J. S. Bach i Marc Migó. L’AUDITORI. 24 DE GENER DE 2024.
Combinar en un mateix concert música barroca i contemporània és una idea excel·lent. Certament, s’assemblen com un ou i una castanya, però precisament d’aquest intens contrast neix una combinació sorprenent i àcida de resultats força estimulants.
Amb el títol “Concert spirituel a la Catalunya del segle XXI” es va poder escoltar a la Sala Alícia de Larrocha, la més petita i íntima de les sales de L’Auditori, un lluminós concert coproduït per l’Associació Joan Manén i L’Auditori en què s’ajuntaven en fricció espurnejant la música barroca i la música radicalment contemporània.
El concert, que ja es va poder escoltar al Vendrell el 29 de desembre, estava protagonitzat pels membres del Verità Baroque Ensemble, un conjunt molt jove, de geometria variable, fundat a Alemanya el 2020, en plena pandèmia, per la flautista Taya König-Tarasevich i el viol·loncelista Bartolomeo Dandolo Marchesi. Verità Baroque Ensemble intenta no solament interpretar la música barroca amb criteri històricament informat, sinó també buscar la interrelació i la fusió amb altres formes d’expressió artística i explorar les possibilitats d’usar la música antiga com a llavor de músiques de nova creació que el grup encarrega a compositors actuals.
La sessió va començar amb la Trio Sonata núm. 2 en Re menor dels germans Josep i Joan Baptista Pla per a violí flauta i baix continu i va seguir-la el Quintet núm. 2 per a clavicèmbal i corda d’Antoni Soler. La primera part va acabar amb l’estrena a Barcelona (l’absoluta cal pensar que va tenir lloc el 29 de desembre al Vendrell) de Furit Lamentum, una obra de la compositora Mariona Vila per a quintet de corda, flauta i clavicèmbal. A Furit Lamentum, resultat d’un encàrrec de l’Associació Joan Manén, Mariona Vila, atorgant un especial relleu a la part de flauta, reinterpreta, desmunta i torna a muntar una de les sonates més cèlebres d’Antoni Soler i ho fa de vegades a partir del patró rítmic, de vegades a partir d’intervals característics o, simplement, rememorant el joc de tensió-distensió de la peça original.
La segona part es va iniciar amb la peça A Bach, per a quartet de corda, de Jordi Cervelló, una obra de gran qualitat on, com passa sovint amb Cervelló, l’expressivitat es fa més intensa com més continguda i controlada està. L’obra s’omple de tensió interna controlada exteriorment pel domini que exerceix la forma.
El concert va continuar amb una versió agitada, potser massa nerviosa, del Concert de Brandenburg núm. 5 de Bach, una de les peces que integren el disc The german album del Verità Baroque Ensemble, i va acabar amb el Concerto grosso núm. 1, “The Seance” de Marc Migó, un encàrrec del grup al compositor català pel qual va rebre, el 2023, el Premi Leo Kaplan concedit per la Societat de Compositors, Autors i Editors de Nova York (ASCAP Foundation). L’obra de Migó fa seva la idea del Verità Baroque Ensemble d’anar més enllà de la citació més o menys literal i usar la música barroca com a generadora d’interessantíssimes solucions per a la música contemporània.
Una alta competència professional com a intèrprets, el desig d’exploració i un intens sentit del risc semblen les coordenades que caracteritzen la manera de fer del Verità Baroque Ensemble.
Imatge destacada: (c) Sophia Hegewald.
