Voyages.
Mary Bevan, soprano.
Joseph Middleton, piano.
Signum Classics, 2017.
Una citació de Charles Baudelaire encapçala a manera de sentència aquesta gravació: “Com de misteriosa és la imaginació, la reina de les facultats”. La facultat que permet idear altres realitats en absència d’experiències directes i que, en definitiva, transporta a qui mentalment les concep. S’ofereix aquí una meravellosa selecció de cançons, unides pel tema del viatge, que la soprano Mary Bevan interpreta acompanyada per Joseph Middleton al piano. S’hi inclouen dues versions de L’invitation au voyage, poema de Baudelaire que forma part del que potser és el llibre de poesia més famós del segle XIX, Les fleurs du mal. La versió d’Henri Duparc va ser molt celebrada al seu moment d’aparició, el 1870; condensa trets que es prendran com a representatius de la composició per a veu en llengua francesa. La cançó es deixa portar pels embats del piano, que marca un ritme que bressola i condueix a un altre lloc: “Mon enfant, ma soeur, / songe a la douceur / d’aller là-bas vivre ensemble!”. Una mena de miratge, el que suggereix el piano a força de cromatisme. Per aquells anys Gabriel Fauré també va crear música per a poemes de Baudelaire, com Chant d’automne o Hymne, de gran poder evocatiu. La soprano Mary Bevan s’afirma empàtica amb aquell esperit melangiós i seductor, tant per la impecable dicció del text com per la seva afinació. Un cant sense fissures permet apreciar el caràcter fluid d’aquelles melodies, com buscant la impossible fusió entre instruments amb una força poètica difícilment igualable. La veu, pròdiga en irisacions, s’entrega a la semàntica de les paraules emprades, també en aquells altres poemes –aquí compilats– que Goethe va compondre i que Schubert traduí musicalment. Ens referim als Mignon Lieder, que suposen un cert canvi de registre. La soprano els aborda amb delicadesa, encara que mostrant-se menys còmoda que amb el repertori francès. Un repertori que es retroba, en el curs d’una gravació de lirisme acusat i plaent, amb els Cinq poèmes de Baudelaire signats per Claude Debussy. Peces visionàries, que ja des d’una certa distància generacional semblen obrir –inclús més eficientment– aquella finestra a possibilitats i experiències remotes.
