PALAU PIANO. Emma Stratton, piano (Beca Alicia de Larrocha). L. Beethoven: Sonata núm.18, en Mi bemoll major, op.31. S. Gubaidulina: Chaconne. F. Mendelssohn: Variacions serioses, op. 54. E. Granados: Allegro de concierto, op. 46. PALAU DE LA MÚSICA. 25 DE SETEMBRE DE 2024.
El cicle Palau Piano va obrir una nova temporada amb l’actuació de la pianista Emma Stratton. Nascuda a Pals el 1999, va començar els estudis de piano als sis anys i va continuar la seva formació a l’Acadèmia Marshall i a l’ ESMUC on es va graduar amb les màximes qualificacions. Una sòlida formació, consolidada amb classes magistrals impartides per diferents pianistes i nombrosos reconeixements en concursos internacionals, avalen la trajectòria de qui cal considerar una de les pianistes de present i futur amb major projecció del nostre panorama interpretatiu.
Quan va celebrar-se el centenari dedicat a Alicia de Larrocha, el Palau va crear la Beca Alicia de Larrocha per a joves pianistes, talents pianístics que tindran l’oportunitat de debutar al Palau dins del cicle Palau Piano. Enguany, Emma Stratton i el pianista Martín García, tercer premi de la XVIII edició del prestigiós concurs Chopin de Varsòvia –amb un recital programat pel proper 20 de novembre – han estat beneficiaris d’aquesta beca.
El recital d’Emma Stratton es va celebrar el 25 de setembre, data en la qual es commemoraven els quinze anys del traspàs d’Alicia de Larrocha. Tot coincidint amb el seu debut al Palau, Stratton va presentar el seu primer treball discogràfic, Syndesi (Seed Music, 2024), que recull obres integrades en el recital escoltat a la sala modernista.
Stratton va dissenyar un programa heterogeni, on la música de Beethoven, Gubaidulina, Mendelssohn i Granados van conviure en un recital marcat per interpretacions personals i talentoses. El seu pianisme segueix captivant per la seva elegància comunicativa, la seva tècnica en la qualitat de la pulsació –quelcom atribuïble a l’empremta inequívoca deixada per l’ Acadèmia Marshall- i la capacitat de construir un discurs musical sòlid i profund.
Stratton se sent còmode amb les grans obres romàntiques, tracti’s del Carnaval de Schumann (memorable la versió que el març de 2023 vàrem escoltar a la sala del Tornaveu de la Fundació Miró) o de les Variacions serioses de Mendelssohn ofertes dimecres passat al Palau. La sensibilitat expressiva, el joc de contrastos, la valentia en els tempi escollits… van fer gaudir d’una versió majestuosa i colpidora per la seva energia i temperament romàntic, que denotava el talent inequívoc que posseeix Stratton. Els mateixos paràmetres van rodejar una admirable versió del apassionat Allegro de concierto de Granados, una obra que com ella mateixa va explicar, va voler tocar en record a Alicia de Larrocha. Versió contundent, vehement, amb moments abocats a la poètica, en d’altres als jocs de virtuosisme afrontats amb valentia i seguretat tècnica absoluta. De la Chaconne de Gubaidulina, obra de tremenda complexitat musical i tècnica, en destacaríem la claredat sonora que Stratton va obtenir en el passatge central de marcat caràcter fugat. El precís domini del pedal li permetia extraure sonoritats organístiques així com una varietat de colors que copsaven aquell avantguardisme inherent a aquesta obra escrita l’any 1962 i que no escapa de la influència de Bach. El recital el va iniciar amb la bellíssima Sonata núm.18 de Beethoven; una versió molt mesurada, controlada, objectiva en el seu plantejament. Un Beethoven perfectament estructurat en el pla formal però poc tendent a jugar amb major èmfasi amb les dinàmiques. Música de Fanny Mendelssohn va posar el punt i final al brillant debut d’Stratton a la sala modernista del Palau.
Imatge destacada: (c) Oliver Adell.
