CONCERTS SIMFÒNICS AL PALAU. Orquestra Simfònica del Vallès. Ludwig Trio (Hyo-Sun Lim, piano; Abel Tomàs, violí; Arnau Tomàs, violoncel). Dir.: Rubén Gimeno. Casablancas: Tres interludis (estrena mundial). Beethoven: Simfonia núm. 1. Triple Concert. PALAU DE LA MÚSICA. 6 D’ABRIL DE 2013.
Per Lluís Trullén
La música de Beethoven ocupa un lloc destacat dins la programació de l’OSV, amb la interpretació de la integral de les Simfonies en el decurs de tres temporades. Aquest projecte que es clourà el proper 2014, va tenir un nou capítol amb la interpretació de la Simfonia núm. 1, eix central d’un programa que s’obria amb l’estrena absoluta dels Tres interludis de Benet Casablancas i que a la segona part estava dedicat monogràficament al Triple Concert del compositor de Bonn. La música dels Tres interludis de Benet Casablancas, que es troba immers en la composició d’una òpera per al Gran Teatre del Liceu amb llibret de Rafael Argullol, segueix bona part de les pautes mostrades en altres composicions: serenitat expressiva, belles textures orquestrals, llenguatge que defuig la tonalitat, un cert immobilisme en les cordes, sobre les quals flueixen les intervencions de les fustes i una volguda foscor, una intimitat reservada que atorga una sensació constant de reflexió només truncada per un episodi central més colorista. El bon treball de l’OSV sota la direcció de Rubén Gimeno va contribuir a l’èxit de l’estrena d’una obra que porta el segell inconfusible de Casablancas.
Si dies enrere l’OSV va tenir una discreta actuació dins la prova final del Concurs de Piano Maria Canals, el canvi assolit amb la interpretació de les dues obres de Beethoven programades en aquest concert va ser notori. La Primera Simfonia, de caire netament clàssic, posa al descobert, tal com succeeix amb les simfonies de Haydn i Mozart, les mancances i qualitats de tota orquestra. Obra que demana nitidesa en les textures, fluïdesa en la recreació dels temes melòdics, frescor i naturalitat d’acord amb la seva tonalitat major i una cohesió i lògica constructiva que permeti escoltar un discurs plàcid i de musicalitat tan refinada. Gimeno i l’OSV van oferir una versió de la Primera Simfonia molt acurada en els detalls, cohesionada de seccions, ben estructurada i amb una expressivitat musical molt d’acord amb l’esperit clàssic que ha de transmetre. Aquesta naturalitat –fruit d’un indubtable treball previ al concert– va mantenir-se en el Triple Concert en Do major, amb un Ludwig Trio estel·lar i que recentment ha enregistrat l’obra sota la direcció de Víctor Pablo Pérez i la Simfònica de Galícia. Solistes excepcionals que tenen una entesa absoluta, mostren un talent que els ha valgut ser reconeguts com un dels trios actuals de més renom a nivell mundial. Per sobre de tot ressaltaríem l’equilibri entre els components, amb unes delicioses intervencions de la pianista Hyo-Sun Lim (de so equilibrat, mai no desbocat i sempre dialogant amb el violí i el violoncel) i uns germans Tomàs en la seva línia, refinats, comunicatius a nivell musical, resolent amb tècnica impecable els esculls virtuosístics que conté la composició, lliurats, i que permetien gaudir d’un Beethoven que es movia entre la naturalitat clàssica i un apassionament netament romàntic. Una bellíssima interpretació que va culminar ja fora de programa amb la deliciosa Marcha miniatura vienesa de Freitz Kreisler i que corrobora aquesta qualitat assolida pel Ludwig Trio ja des de la seva primera actuació el mes de març de 2009.
