Sarah i Deborah Nemtanu, violins. Decca, 2016
La profusió de temes és exageradament generosa en aquesta obra cambrística de Béla Bartók, que es compon de quatre llibres diferents. Si els Duos per a dos violins, BB 104 no són més coneguts –ni per descomptat figuren en els programes dels auditoris i les sales de concerts– potser és per l’originalitat inherent a l’escriptura per als dos instruments, que requereixen una perícia i interacció inter pares fora de l’usual. Que siguin dues germanes –Sarah i Deborah Nemtanu– les que els interpretin, en aquest enregistrament d’estudi, sembla una cosa molt més natural i abordable, també per a l’oient. El flux incessant de micropeces, enfilades amb una saviesa compositiva difícil d’igualar a l’època de creació d’aquestes, transporta a una realitat paral·lela, un paisatge en què discorren escenes rurals, populars, a través d’evocacions que així mateix conviden a la contemplació més aviat abstracta. El diàleg perpetu, els efectes d’eco –aquest emmirallar-se per desplegar una melodia que reapareix en el moment menys pensat–, així com l’evocació i la reminiscència de temes són algunes de les virtuts que trobem en aquesta i en altres composicions bartokianes.
