BCN CLÀSSICS – KM 0. Anna Urpina, violí i violí barroc. Inés Moreno, clavecí. Obres de Franz von Biber, Joan Baptista Pla, Josep Maria Guix, Élisabeth Jacquet de la Guerre, Joan Magrané i Arcangelo Corelli. PETIT PALAU. 9 DE GENER DE 2025.
Km 0, el cicle de BCN Clàssics que se centra tant en autors i intèrprets del país com, també, en la recuperació del patrimoni musical i en la creació contemporània, va convocar al Petit Palau la violinista vigatana Anna Urpina, un nom que comença a sonar amb intensitat i continuïtat dins l’àmbit de la música antiga -que és la seva principal dedicació- i també en el de la interpretació de música de nova creació. Urpina va actuar molt ben acompanyada per la clavecinista madrilenya resident a Suïssa Inés Moreno Uncilla. Juntes van oferir un concert breu (una hora, sense pausa), concentrat i ben pensat que incloïa tots els àmbits d’acció d’aquest singular cicle que, amb la seva original línia de programació, allunyada dels plàcids corrents dominants, ha acabat consolidant una base prou àmplia de públic.
La sessió, com és habitual a Km 0, va ser comentada des de l’escenari, tant pels intèrprets mateixos com pels autors que estrenaven obres, amb breus parlaments que van servir per proporcionar al públic informacions clau per a una millor comprensió i gaudi de les obres.
Vam començar amb L’Anunciació, la primera de les quinze cèlebres i sorprenents Sonates del Rosari de Franz von Biber, obra original i rara que no s’assembla gaire a cap de les músiques de la seva època, un autèntic i preciós “bolet” barroc.
Vam seguir amb una obra més convencional, barroca en la factura però que ja comença a prendre, en la preeminència melòdica, una mica d’aroma de preclassicisme: la versió per a violí de la Sonata II per a oboè i baix continu de Joan Baptista Pla.
La dedicació de Km 0 a la música contemporània va començar amb l’obra següent, Fràgil, per a violí sol, del compositor reusenc Josep Maria Guix, una obra que es va oferir amb caràcter d’estrena mundial i que, allunyada de centres de gravetat tonals, s’estructura en forma d’una petita suite en quatre breus parts de caràcter contrastant on sovint es demana a l’intèrpret que toqui de manera tècnicament heterodoxa per tal d’obtenir nous timbres.
Urpina, que va interpretar l’obra de Guix amb un violí modern, va recuperar el violí i l’arc barrocs per a la següent obra, una Sonata per a violí i baix continu en La menor d’Élisabeth Jacquet de la Guerre una compositora francesa a cavall entre els segles XVII i XVIII, nena prodigi i primera dona que va compondre una òpera a França.
Segons que va informar Urpina, la interpretació que se’ns va oferir al Petit Palau va ser la primera que es feia en públic, en temps moderns, d’aquesta obra que la intèrpret va trobar a París i que formarà part del seu proper disc destinat a compositores barroques. Vam gaudir, doncs, d’una altra estrena mundial.
L’obra que va seguir també era una estrena mundial, es tractava de Fressa (d’après Béla Tarr) per a violí i clavecí del compositor, també reusenc, Joan Magrané. Fressa, va explicar l’autor, té el seu origen remot en la pel·lícula El cavall de Torí del director hongarès Béla Tarr, on la fressa del vent omnipresent pren un intens valor expressiu. El violí evoca lliurement, en aquesta sorprenent obra, el vent que escapa dels intents del clavecí de sotmetre’l.
El punt de més interès, concentració i bellesa del concert va arribar amb la darrera peça, la Sonata Op. 5 núm. 12 d’Arcangelo Corelli amb les seves impressionants variacions sobre el tema de “La Follia”, un tema bellíssim de gran caràcter i personalitat, un gran “hit” de la música antiga que va ser usat per molts compositors i es va mantenir a les “llistes d’èxits” durant gairebé dos- cents anys. Llavors, les coses duraven més.
