PALAU PIANO. Benjamin Grosvenor, piano. Obres de Schumann, Janáček, Prokófiev, Liszt-Bellini. PALAU DE LA MÚSICA. 20 DE MAIG DE 2019.
Si una faceta interpretativa cal remarcar del pianista britànic Benjamin Grosvenor, cal cercar-la en les seves facultats tècniques. Grosvenor –nascut l’any 1992– ha estat guanyador de nombrosos concursos pianístics i les seves actuacions al costat de grans orquestres internacionals i en enregistraments discogràfics li han valgut un gran seguit d’elogis.
El Palau va poder escoltar un pianista enlluernador, capaç d’afrontar amb valentia els temibles passatges d’octaves, encreuaments de mans inversemblants, salts i arpegiats endimoniats propis de les heroiques Réminiscences de ‘Norma’ de Bellini obra de Liszt i quedar idènticament captivat amb la seva concreció i capacitat de recrear unes atmosferes subtils que impregnen de musicalitat unes pàgines minimalistes com les Visions fugitives de Prokófiev. Grosvenor és, però, un pianista que ha de seleccionar curosament el repertori que afronta en concert.
La seva versió de la Kreisleriana ens va presentar el Schumann més apassionat i vehement, la vessant més espectacular d’aquestes vuit fantasies inspirades en l’obra literària d’E. T. A. Hoffmann. Però aquesta visió del Schumann més incisiu deixava de banda les facetes més poètiques, reflexives. Tot anava encaminat a un plantejament abassegador en detriment d’uns instants de pausa que oferissin un contrast amb la vessant més poètica. Grosvenor es mou meravellosament en un pianisme que demana brillantor, acrobàcia i jocs d’artifici tècnics que posin a prova el seu articulat de precisió mil·limètrica i un aplom davant els passatges més compromesos que no l’atemoreixen.
Un dels moments estel·lars del recital va arribar amb la seva versió de la Sonata 1.X.1905 de Janáček, pàgina en la qual el compositor rememorava tot el dramatisme de la mort de Frantisek Pavlik en el decurs de les protestes a la Universitat de Brno. Obra punyent, evocadora, incisiva, estructurada en dos moviments, s’inicia amb “Pressentiment”, en què Grosvenor va copsar tota l’angoixa, l’austeritat i va recrear amb gran aprofundiment interpretatiu el caràcter reflexiu que envolta els moments més onírics i plàcids del moviment. En el segon apartat, “La mort” –amb la seva característica figura de treset que apareix de manera obstinada–, el pianista britànic expressava tota la fortalesa del discurs extraient el missatge punyent que conté la pàgina pianística del compositor txec.
Grosvenor va seduir el públic per la seva espectacularitat i seguretat tècnica, per la seva manera de tocar molt personal que ha estat catalogada com elèctrica, però que dista encara d’un aprofundiment que de ben segur assolirà quan d’aquí a un temps afronti les obres més exigents a nivell expressiu.
Imatge destacada: Benjamin Grosvenor. © Patrick Allen/Opera Omnia (foto d’arxiu)
