36è JAZZ TERRASSA FESTIVAL. Benny Green Trio. NOVA JAZZ CAVA. 16 DE MARÇ DE 2017.
Per Albert Suñé
El públic que s’aplegà a la Nova Jazz Cava el dijous 16 de març va tenir el privilegi de poder veure i escoltar un pianista d’autèntica categoria. Benny Green, novaiorquès de cinquanta-tres anys, amb la seva cara de nen aplicat, deixà constància que havia après a consciència les ensenyances dels pianistes del swing dens i exuberant, un exemple del qual pot ser Oscar Peterson.
Però amb això no volem dir que Green segueixi fil per randa el rastre del gran músic canadenc, perquè ostenta el seu propi estil. Un estil dens, això sí, però de frases molt llargues i extraordinàriament ben estructurades. Unes frases no gens carregoses perquè posseeixen una varietat excepcional. Unes frases –a estones d’una velocitat sorprenent– que no cansen mai, perquè sempre cerca i troba les notes més adients per adornar-les. Especialment perquè, a part d’un magí molt desvetllat, atresora una tècnica envejable. I una mà esquerra que fa meravelles a l’hora de donar suport a una dreta que evoluciona pel teclat amb una enorme saviesa. I que sempre va directe al gra.
Benny Green es mou en diferents registres. Ultra el swing –que és l’estil més majoritari en el seu repertori–, entrà al terreny del blues, del latin, del rhythm and blues i del be-bop. I també ho va fer amb una autoritat total i absoluta. I amb la mateixa elegància i qualitat.
El pianista s’envoltà de dos músics esplèndids. El contrabaixista David Wong mostrà una tècnica i una saviesa indiscutibles, tant a l’hora d’agombolar el líder com quan es dedicava als solos. I Rodney Green, sense eixordar en cap moment, va fer valer una sapiència de molts quirats envoltada de diferents sons i modulacions. Fins i tot en els solos. Per tot això, doncs, no ha d’estranyar gens que el trio, perfectament acoblat, es constituís en una ben greixada i poderosíssima màquina de produir emocions.
