PALAU GRANS VEUS. Rebirth. Sonya Yoncheva, soprano. Cappella Mediterranea. Leonardo García Alarcón, clave i direcció. PALAU DE LA MÚSICA. 15 DE NOVEMBRE DE 2021.
Entrada discreta però entusiasta al Palau per rebre Sonya Yoncheva, la soprano búlgara que ha adquirit notorietat en pocs anys per les seves aproximacions als personatges operístics més diversos, però que, en el seu debut a Barcelona, va presentar el repertori de música barroca enregistrat al seu darrer disc, Rebirth.
L’acompanyava, al disc i al concert, la formació Cappella Mediterranea, que també actuava per primera vegada a casa nostra, dirigida des del clavecí per Leonardo García Alarcón, argentí establert de fa anys a l’àmbit francòfon, on també dirigeix el Cor de Cambra de Namur (Bèlgica).
De fet, les primeres ovacions de la vetllada –tot i que una part del públic va insistir a saludar amb aplaudiments cadascuna de les entrades de la diva a l’escenari– van ser per a l’orquestra, que es va lluir amb la interpretació de danses de Caldara, Ruiz de Ribayaz o Cavalli.
Yoncheva, en canvi, tan sols va aconseguir establir aquest grau de comunicació en determinats moments del recital, parapetada rere un faristol i asseguda tota l’estona en una cadira alta en la qual no va acabar de sentir-se còmoda, engavanyada a més per un vestit rutilant de color blanc. La soprano, amb els ulls clavats a la partitura, va anar desgranant amb rictus seriós la selecció de peces de Stradella, Monteverdi i Gibbons, entre molts altres noms del tardorenaixement i el primer Barroc. Les va dir, això sí, amb una musicalitat excel·lent, tot mostrant una veu compacta, de tessitura generosa, brillant sense estridències al registre agut i carnosa al greu, ben modulada i amb el punt just de vibrat escaient a l’estil. Tot plegat va lluir plenament –i quin tomb va fer el recital en aquest punt culminant!– en la cèlebre ària “When I am laid” del Dido and Aeneas de Purcell, l’única que Yoncheva va interpretar de memòria.
La resta del programa –que no va arribar ni als noranta minuts anunciats– va incloure altres moments d’interès, com Ojos, pues me desdeñáis de José Marín, en què la soprano va demostrar el domini del castellà –està casada amb el director veneçolà Domingo Hindoyan– i una peça de Garcia Alarcón, el director de la Cappella Mediterranea i qui, va explicar, li va donar a conèixer la música barroca. L’esperat Come again de John Dowland, en canvi, també va sonar descafeïnat.
Cal sentir Yoncheva en altres formats per poder valorar-la en el seu conjunt, i a Barcelona, sortosament, tindrem l’oportunitat de fer-ho d’aquí a pocs mesos amb repertori operístic. Ho esperem amb ganes!
