ÁNGELES GULÍN de Santiago Vela
Témenos Edicions. Barcelona, 2017. 184 pàgines
Aquest llibre d’antuvi té algunes virtuts remarcables. La primera i segurament la més transcendent: que és oportú, necessari i justicier, en el sentit que fa justícia a la seva protagonista. A partir d’aquí, conté altres mèrits, com que ha estat fet des de l’afecte i des de la devoció més absoluta. Una altra virtut i mèrit és que l’autor mostra un coneixement profund i exhaustiu de la biografiada; d’aquesta gran soprano que va ser Ángeles Gulín, una de les veus femenines més impactants de la lírica de la segona meitat del segle XX. I, finalment, una escriptura correcta i fluida que n’afavoreix una còmoda lectura.
Santiago Vela, un autèntic i conspicu malalt d’òpera en el sentit més tradicional del concepte, ha confegit un llibre en el qual mostra el tot Ángeles Gulín; molt més el tot cantant i carrera artística que el tot persona, encara que aquest tot també hi sigui ben present. Comença amb un resum biogràfic, potser massa sintètic, i avança en capítols de contingut diferenciat, com són: records de la respectiva relació personal, col·laboracions, o sigui peticions que l’autor ha fet a persones vinculades a la lírica que van conèixer la protagonista, opinions –de fet, crítiques de diferents actuacions arreu del món–, relació exhaustiva dels teatres on va actuar, cronologia de les actuacions, discografia oficial, i, finalment, un ric recull gràfic.
La imatge resultant és molt unívocament del més afavoridor color possible, sense contrast i alhora hi sobren reiteracions de fets, vivències, records, etcètera. Definitivament, un llibre necessari, honest i imprescindible per als diletants de l’òpera. Jaume Comellas
