In Situ
Xavi Díaz Quartet
Autoeditat, 2016
Un bon professor de música sempre hauria de recomanar música en directe. La nostra estimada mestra, Maria Bartolí, sempre ens ho deia entre corxeres i negres que nosaltres li llegíem o ella ens dictava tot comentant les avinenteses en què havia pogut escoltar, a primera fila, les agosarades creacions del grup de música contemporània de cambra Diabolus in Musica, del seu i el nostre admirat Joan Guinjoan. I hem mirat de seguir tot sovint el seu bon consell. L’excel·lent tasca de programació que fa l’Associació de Concerts de Reus ens ho ha facilitat i ens ho continua posant fàcil perquè veiem que a la temporada que comença enguany podrem sentir, al Círcol, la integral de les Suites per a violoncel de l’immens J. S. Bach: visca! (I gràcies, mestre Pau Casals, per haver-les posades, pioner, al nostre abast de bell nou.) Però no només de magnífic barroc fugat o d’heterodox serialisme d’avantguarda viu el públic que vol assaborir el fet tan divers de la música. També, tal vegada, del sincopat jazz eclèctic: en conservem el bon record dels concerts de jazz a què el pare ens duia, quan va venir, per exemple, al pavelló nou del Club de Natació Reus Ploms, dirigida per Antoine Hervé, al llunyà any 1988, l’esplèndida Orchestre National de Jazz de França.
I de jazz, però de més a prop en el temps i en l’espai, volia parlar-los hic et nunc. A propòsit d’un dels concerts que, des del 1990, la bona gent de l’AMCA (l’Associació per a la Música Creativa Actual) ens proposa a escenaris diversos de la capital del Baix Camp. Com el Racó de la Palma, on aquest estiu vam poder gaudir de la música en viu del Xavi Díaz Quartet, que ens hi va presentar In situ, el seu darrer treball discogràfic: bon jazz de casa autoeditat, sí. Però vostès potser no deuen conèixer-los pas, els músics que integren aquest grup ben avingut. Doncs mirin, no passin ànsia: ara els els presentem. El Xavi Díaz Quartet està integrat pel guitarrista vilafranquí Xavi Díaz, el bateria vendrellenc Jaume Piñol, el tarragoní Josep M. Domènech al piano i el reusenc Ramon Teixidó al baix. Vet aquí una equilibrada barreja de talent organològic, d’improvisació creativa i de geografia comarcal, talment l’orquestra Camerata XXI, ben assentada al mateix territori, que, d’ençà dels inicis a les golfes del Centre de Lectura de Reus, malda des de fa 25 anys per sonar cada dia més bé: per molts anys! El títol del CD del nostre quartet és una locució llatina que significa “a l’indret mateix”, és a dir, “aquí o allí mateix”. En l’art contemporani, designa una obra que té en compte el lloc on serà instal·lada, com succeeix en l’art urbà o al Land Art. In Situ també és, per cert, una mostra anual que vol donar visibilitat, reconeixement i context a la creació independent en les arts del moviment a Catalunya. Doncs precisament d’aquestes dues mateixes idees, de llocs i d’arrelament, n’és un exemple exquisit l’enregistrament que ens ocupa: els deu temes, compostos per Xavi Díaz (excepte el que du el divertit nom d’“El Peñoncito”, que és obra de Josep M. Domènech i Xavi Díaz), es passegen per llocs ençà del nostre món més immediat (la naturista cala Fonda o “Waikiki”, per exemple) o ens transporten enllà dels nostres topants, com el desert de Jordània que amara la portada del disc de sorra verge, l’Egipte faraònic de “Nefertari” o l’“Havana al son” cubà. Si en volen saber més detalls, al seu web els trobaran molt ben explicats amb un entenedor català prou correcte i amb il·lustracions audiovisuals ben presentades: www.xavidiazjazz.es.
Nogensmenys, dèiem que no hi ha res millor que un bon concert, en directe, per gaudir-ne: al CD hi ha, congelada, una versió arxivada de cada tema, però el desglaç fa que la vida flueixi en una successió d’instants, amb variacions melòdiques, tímbriques, harmòniques i rítmiques que ens ofereixen noves perspectives d’un mateix tema en cada actuació. Escoltin, si els plau, com el Xavi Díaz Quartet fa parlar els instruments perquè dialoguin entre ells i amb nosaltres d’amors i desamors que cadascú sabrà reconèixer en acords i cadències, de perso(natg)es (com a “Ton”) i paisatges (“In situ”), de fantasies (a “Preludi a un somni”, “Fantasia”) i certeses (a “Sols contra el vent”, “Superficial”), nascuts aquí i presents arreu. Descobreixin el misteri amagat que hi ha darrere de cada títol d’aquest disc que ara escoltem i que ens transporta a l’experiència única d’una tarda d’estiu que mor a poc a poc fins a extingir-se i que en acabat podem reviure per sempre en la nostra memòria musical i vital. Facin un forat a l’agenda musical per als bons músics d’aquest país, programadors de capitalitats culturals. I procurin-nos el miracle de poder gaudir en directe del seu digníssim art local i universal alhora: així com al bell mig de la plaça més ovalada de Piran podem oir encara el virtuós Tartini fregant les cordes del violí, obsequiem-nos, per exemple, ara i aquí mateix, amb el bon ofici del quartet d’un dels nostres Tartini de la corda polsada, clàssica, elèctrica o acústica, de quilòmetre zero.
Biel Ferrer Puig
