V TEMPORADA ÒPERA DE CAMBRA DE BARCELONA. Il matrimonio segreto de Domenico Cimarosa. Llibret de Giovani Bertati. Céline Mellon. Anna Niebla Guarinos. Laura Vila. Stefano Sorrentino. Yevgeny Chainikov. Juan Carlos Esteve. Orquestra Barcelona Concertante. Director musical: Assunto Nese. Direcció artística i vocal: Raúl Giménez. Direcció escènica: Anna Ponces. Escenografia: Elisava. TEATRE DE SARRIÀ. 19 DE MAIG DE 2019.
Amb una brillant representació de l’òpera Il matrimonio segreto de Cimarosa, la temporada Òpera de Cambra de Barcelona va posar cloenda a la cinquena edició. Un Teatre de Sarrià ple a vessar va acollir aquesta joia musical del gènere buffo d’un equip vocal curosament seleccionat i una posada en escena que cedia tot el protagonisme a uns artistes que podien entrar perfectament en el joc humorístic de l’acció teatral.
Sobre el famós llibret de Giovanni Bertati en què confusions i equívocs amorosos i el desig de Don Geronimo per ascendir de nivell social provoquen mil i una situacions enrevessades, aquesta obra mestra de Cimarosa ha esdevingut un dels títols operístics més estimats des de la seva estrena el febrer del 1792 a Viena. Només cal recordar la coneguda anècdota explicada per Roger Alier en unes paraules prèvies a la representació, segons la qual l’emperador Leopold II, encantat amb el que havia escoltat a l’estrena, va fer repetir tota l’òpera amb les seves dues hores llargues de durada després d’haver sopat.
Un dels secrets de l’èxit de la representació escoltada a Sarrià ha estat l’elecció de l’equip de cantants. Sis veus –cadascuna amb un paper rellevant– que bé sigui en àries o en els vistosos números de conjunt cal que demostrin unes qualitats vocals, a més de domini escènic que els permetin entrar en el joc argumental. I des del duo inicial entre Carlota i Paolo (casats en secret), l’interès musical i interpretatiu no donava treva a un públic que gaudia d’unes veus totes d’un altíssim nivell. Espectacular el treball de Yevgeny Chainikov, el comte Robinson, perdudament enamorat de Carolina, que rebutja una vegada i altra Elisetta, tot provocant un cúmul de malentesos que va manifestar extraordinàriament a nivell interpretatiu. Veu poderosa, d’emissió clara, amb una fortalesa que en cap moment va arribar a perjudicar els passatges d’agilitats, va recrear el paper del comte amb una solvència interpretativa absoluta.
Un vestuari tipus anys vint i elements com guants de boxa, raquetes de tenis, bicicletes antigues a manera de complements per reforçar les rebuscades situacions teatrals ambientaven aquesta obra mestra del gènere buffo. Stefano Sorrentino va presentar-nos un Paolino ple d’agilitats, amb una veu que fluïa plàcidament per tota la tessitura i, si bé al registre agut podia presentar alguna dificultat, aquest fet quedava del tot oblidat pel color i timbre tan apropiats amb les característiques vocals del seu personatge.
Refinadíssima la veu de Céline Mellon, una soprano amb encant tant en els números de conjunt –com el sextet que posa final al primer acte– com a la delicada ària del segon acte, i que es movia amb fluïdesa en tot tipus de situacions i caràcters. Moments de desesperació (quan li comuniquen que haurà d’ingressar en un convent) i passatges de notòria exigència en el registre agut, els va superar amb gran naturalitat. Molt remarcable el rol de Juan Carlos Esteve interpretant Don Geronimo, pare de Carolina i Elisetta. Tots els aspectes que cal exigir a un baix buffo, des de la velocitat en la vocalització fins a l’exageració de tots els seus estats d’ànim, corroboraven aquest cantant com una veu idònia per encarnar els grans personatges rossinians.
Magnífica l’Eliseta d’Anna Niebla Guarinos: exposava una veu que malgrat la facilitat en l’agut posseeix també un centre vocal magnífic. Les seves intervencions en els números de conjunt del final del primer i al segon actes van resultar esplèndides. La Fidalma de Laura Vila –germana de Don Geronimo i enamorada de Paolino– va mostrar, a més d’uns dots vocals innegables, un gran nivell interpretatiu com a actriu; l’inici del segon acte –després del duo entre el comte i Don Geronimo– va assolir amb encant i picardia vocal tot l’amor que sent per Paolino. Aquestes veus esplèndides van ser acompanyades per la direcció d’Assunto Nese des del fossat, que, ajudat per les dimensions del teatre, va servir un suport instrumental esplèndid per al desenvolupament de les veus. En resum, una representació d’Il matrimonio segreto d’una gran riquesa interpretativa i amb una qualitat vocal per la qual sempre vetlla el seu director artístic, Raúl Giménez.
Imatge destacada: © Antoni Bofill
