PALAU 100. W. A. Mozart: Concert per a piano núm. 21, en Do major, KV 467 L. van Beethoven: Concert per a piano en Do major, op. 15 núm. 1. Rudolf Buchbinder, piano i direcció. Orquestra Simfònica Camera Musicae. PALAU DE LA MÚSICA. 11 DE MAIG DE 2021.
Si diem el nom de Rudolph Buchbinder, l’associació amb Beethoven resulta poc més que immediata. Les seves versions de les Sonates, dels Concerts per a piano que ha portat als escenaris de tot el món i als estudis de gravació –amb enregistraments emblemàtics al costat de la Simfònica i de la Filharmònica de Viena–, de les Variacions Diabelli –de les quals és un referent a nivell teòric i interpretatiu–… assoleixen una dimensió només a l’abast de grans referents beethovenians com podrien ser, a tall d’exemple, Kempff, Brendel, Barenboim o Pollini.
L’Any Beethoven va quedar decisivament marcat per la pandèmia, però dies abans del Decret d’estat d’alarma del març del 2020, artistes com Gardiner, amb la inoblidable integral simfònica al Palau, Kissin amb una versió sublim de les Variacions Heroica i de la Sonata Patètica a L’Auditori i precisament Rudolf Buchbinder al costat de l’OBC per oferir la integral dels Concerts per a piano entre els dies 21 i 23 de febrer van portar a la nostra ciutat unes actuacions del tot inoblidables. El retorn de Buchbinder a Barcelona per oferir el primer dels Concerts per a piano del geni de Bonn en un programa que s’iniciava amb el cèlebre Concert per a piano núm. 21 de Mozart va tornar a elevar aquesta música fins a un grau de perfecció interpretativa només a l’abast d’uns quants escollits.
Buchbinder va actuar com a solista i director al capdavant de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OSCM), formació que en plena celebració del seu quinzè aniversari debutava a la temporada Palau 100 substituint l’Orquestra Filharmònica de Hong Kong, que va veure impossibilitada la presència al Palau per les obligades restriccions de mobilitat.
Un Palau que presentava una gran entrada va rendir-se al talent d’un Buchbinder que, des de les primeres notes del Concert núm. 21 de Mozart, ja posava en marxa tota la saviesa que li aporten els més de seixanta anys sobre els escenaris. Recordem que va fer el primer concert als nou anys i aquells coneixements de la seva formació a l’Acadèmia de Música de Viena sempre l’han marcat en la interpretació d’autors com ara Haydn, Mozart i, per descomptat, Beethoven.
Buchbinder, dirigint des del piano una compromesa i com sempre eficient OSCM, desplegava talent, naturalitat, expressivitat i una lluminositat interpretativa plenament adequada amb la tonalitat de Do major del Concert mozartià. La precisió i netedat de pulsació, l’equilibri de la dicció de les diferents frases i els diàlegs amb l’orquestra mantenien uns cànons de plena proporció clàssica i ens obrien les portes a un Mozart que fluïa amb claredat diàfana. L’inefable “Andante” en Fa major i el seu meravellós contrast en el seu relatiu de Re menor va ser traçat amb un pianisme refinat, delicat, subtil per donar a pas a un “Allegro vivace” en què la frescor que desprenen els seus motius musicals en un rítmic retorn a Do major, les ornamentacions i la bona entesa amb l’OSCM van arrodonir una versió bellíssima d’aquest conegudíssim Concert núm. 21 de Mozart, autor de qui recordem que Buchbinder va enregistrar la integral concertística amb la Simfònica de Viena.
Una de les obres predilectes del pianista de nacionalitat austríaca sempre ha estat el Concert núm. 1 de Beethoven, del qual ha fet una versió de referència absoluta amb la Filharmònica de Berlín dirigida per Christian Thielemann. Res no se li escapa d’aquesta obra, que domina des de tots els punts de vista. La manera que, amb un simple gest de les mans, modelava el so orquestral, de vegades aixecant-se del tamboret per demanar més sonoritat, a moments amb un mirada subtil vers una determinada secció, provocava una absoluta complicitat amb una OSCM del tot implicada amb el pianista i esplèndida en totes les seves seccions. I a partir d’aquí Buchbinder va deixar anar tot el ventall de facultats que caracteritzen el seu talent: refinament, claredat de pulsació, diafanitat en l’articulat, imaginació creativa en la cadenza, fortalesa en els atacs. Tot per recrear un Beethoven ple de naturalitat expressiva, que es movia entre una màgica serenitat i la lluminositat radiant que desprèn aquest Concert en Do major. Un Beethoven que, com en Mozart, es mostrava amb un equilibri perfecte de proporcions i que va elevar-se fins al més alt grau de perfecció interpretativa.
Bravos i més bravos vers aquesta llegenda del piano que abans d’acomiadar-se va repetir el darrer moviment del Concert de Mozart, això sí, amb una profusió de notes ornamentals per fer lluir encara més la radiant tonalitat major que va marcar aquest concert inoblidable.
