38è FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CERVERA.
-Ashan Pillai, viola, i Juan Carlos Cornelles, piano. Obres de F. De los Rios, L. Benejam, S. Brotons i T. Lestan. AUDITORI MUNICIPAL. 23 DE JULIOL DE 2018.
-Professors del Curs Internacional de Música. Obres d’Ewazen, Poulenc, Prokófiev i Schubert. PARANIMF DE LA UNIVERSITAT. 26 DE JULIOL DE 2018.
La Càtedra Emili Pujol de Cervera transformà durant una setmana –entre els dies 22 i 29 de juliol– la capital de la Segarra en una ciutat plenament musical. Les aules de la Universitat exhibiren una multitud d’estudiants de totes les edats i especialitats instrumentals que, gràcies al nivell de professorat del XXXVIII Curs Internacional de Música de Cervera, repeteixen habitualment. Enguany han estat 208 alumnes els que han assistit al Curs, vinguts principalment de Catalunya, però també de la resta de l’Estat espanyol, Holanda, França, Alemanya i Itàlia. I com a novetat s’ha creat una banda per donar cabuda a tots aquells instrumentistes de vent que no tenien espai a les tres orquestres que es formen durant el curs.
La XV Fira de Lutiers, única també a l’Estat espanyol, igualment va tenir lloc el dia 25 de juliol dins dels actes de la Càtedra, amb un augment tant de quantitat com de diversitat de lutiers, vinguts de Catalunya, París i Israel. Com cada any es dedicà la fira a un instrument. En aquest cas fou el violoncel l’escollit i una de les joies que es pogueren veure i escoltar en concert fou un exemplar construït per Giovanni Grancino el 1694.
El XXXVIII Festival Internacional de Música de Cervera donà cabuda a sis concerts més vuit del Vila Closa, que inclogueren música coral –amb el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados homenatjant Lluís Virgili, fundador de l’Orfeó Lleidatà, traspassat el passat mes de desembre passat–, simfònica i de cambra.
Ashan Pillai quedarà per sempre lligat a la recerca i difusió de la música per a viola al país. Un corpus tan gran com interessant és el que l’intèrpret ha redescobert, publicat i enregistrat. Per això el seu concert, al costat del pianista Juan Carlos Cornelles foren dels que despertaren més interès, ja que donaren una visió àmplia del corpus existent de música per a viola i piano arreu de l’Estat espanyol i de Catalunya en un ampli espai de temps.
Els concursos d’oposició a la Capilla Real de Madrid per regularitzar la situació de molts músics van fer que es creés un nou repertori per ser interpretat a primera vista pels aspirants. De les 36 sonates conservades, onze són per a viola sola o amb acompanyament. El concert s’inicià precisament amb la Sonata núm. 1 per a viola del sevillà Felipe de los Ríos, l’obra més llarga de les descobertes, amb una forma clàssica i que destacà pel seu lirisme, expressivitat i virtuosisme. Malgrat que la reverberant acústica de l’auditori no ajudà gens en la transparència sonora entre ambdós intèrprets, tot i els esforços del pianista, que buscà insistentment una accentuació més seca per moments.
La Sonata per a viola i piano de Lluís Benejam, també coneguda com la Sonata Moments Musicals, evidencià una frescor i una gran flexibilitat en el fraseig –especialment en el primer moviment–, amb influències properes al jazz, ambigüitat tonal i contrasts rítmics a l’“Scherzo”, o un brillant “Allegro moderato” final, amb un exultant pianista i un violista de so tan gran com bell. Sens dubte, un descobriment per a molts i una obra que hauria d’entrar més en repertori.
Continuàrem el viatge musical per Catalunya amb la personal Sonata op. 28 de Salvador Brotons. Un bell diàleg entre ambdós intèrprets i un líric Pillai iniciaren un “Moderato” amable que progressà cap a moments més intensos, virtuosos i declamatoris. Un lúgubre i evocador segon moviment donà pas a una brillant rítmica incisiva i encomanadissa en el “Molto allegro”. Una rítmica en la qual Pillai s’endinsà a fons fins que de sobte es desempegà la placa de la punta del seu arc i caigueren totes les cerres. Un fet inèdit que ens sorprengué a tots, i fins i tot al violista, que amb un nou arc deixat in situ no es trobà tan còmode. El recital es clogué amb una bellament cantada Sonata de Tomás Lestán, imbuïda de romanticisme i amb una propina després dels bravos finals –Damunt de tu només les flors de Mompou–, amorosament interpretada.
Un recital excel·lent que evidencià el recorregut del duet viola-piano a través de Catalunya i l’Estat espanyol amb un Ashan Pillai de bell so i ple d’expressivitat al costat d’un pianista excel·lent.
El concert del Festival dedicat a la música de cambra és un dels més esperats, especialment per la simbiosi entre les obres de gran repertori i el descobriment d’altres que difícilment podem escoltar. I tot això amb un punt d’interès cabdal per als alumnes, ja que els seus professors en són els protagonistes. Enguany sentírem la bella i expressiva Pastorale del compositor americà Eric Ewazen. Es tractava d’un arranjament del moviment central de “Ballade, Pastorale i Dansa”, originalment escrit per a flauta, trompa i piano, que té un punt impressionista, especialment en la part del piano. Les frases llargues plenes de colors foren interpretades amb dolçor, so suau i ressonant per Josep Anton Casado (trompeta), Eusebio Saez (trombó) i Astrid Steinschaden (piano).
Una lectura àgil i plena de contrasts destacà en el Trio per a piano, oboè i fagot de Poulenc. El piano d’Astrid Steinschaden aportà una base rica i sòlida al costat dels preciosos colors d’Eduardo Martínez a l’oboè i la bellesa sonora del fagot de Salvador Sanchís. Els tres músics estigueren ben equilibrats en una lectura on es combinaren perfectament virtuositat, lirisme i un punt de burla.
L’Obertura sobre temes hebreus, op. 34, escrita per Prokófiev com a encàrrec per a una plantilla singular integrada per clarinet, quartet de corda i piano, està basada en un recull de temes folklòrics hebreus. En sentírem una interpretació de Josep Fuster (clarinet), Olga Aleshinski i Gisella Curtolo (violins), Emile Cantor (viola), Erica Wise (violoncel) i Dani Garcia (piano), que evidencià una estructura senzilla al voltant de dos temes. Josep Fuster lluí en el sinuós primer, proper a la dansa i imbuït de malenconia, mentre que Erica Wise destacà en un segon tema més elegíac.
La segona part estigué dedicada al famós Quintet en La major, “la Truita” de Schubert, amb una versió tan vibrant com efervescent. Amb la base de la pianista Alba Ventura, tan segura, àgil, expressiva com elegant en el fraseig, i la guia de Corrado Bolsi al violí, la resta d’intèrprets –Ashan Pillai, viola; Laia Puig, violoncel, i Roger Azcona, contrabaix–, dialogaren de tu a tu sense trobar un so homogeni, però sense buscar tampoc cap individualisme. Un lleuger “Allegro vivace” ple d’energia però sense precipitació donà pas a un fluid “Andante” ben frasejat i proper a l’esperit vienès. Un “Scherzo” ple de vitalitat donà pas a les famoses variacions amb forts contrasts dinàmics i un punt de màgia. Alba Ventura es tornà a mostrar exultant, amb una claredat d’articulació i control exquisit del piano. I culminaren amb un “Finale” ple de diàleg i intensitat.
Un bon concert ple d’interès i varietat que va acollir més de sis-centes persones en un nou èxit de públic al Festival.
Imatge destacada: concert de Professors del Curs Internacional de Música. © Jordi Prat
