FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DELS PIRINEUS (FeMAP). Juan de la Rubia, claviorgue. “Antonio de Cabezón. Un músic al servei de Felip II”. ERMITA DE SANT GUILLEM DE LLÍVIA. 27 DE JULIOL DE 2019.
El FeMAP ens va transportar al món d’Antonio de Cabezón (ca. 1510-1566) gràcies al prestigiós organista Juan de la Rubia. De la Rubia, professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya i organista titular de la Sagrada Família de Barcelona, va oferir un total de tres concerts al festival que dirigeix Josep Maria Dutrèn. El primer al Museu d’Areny-Plandolit d’Ordino (Andorra), el segon a l’ermita de Sant Guillem de Llívia (Cerdanya) i el tercer a l’església de Sant Martí d’Avià (Berguedà).
Si bé el FeMAP s’acostuma a desenvolupar en espais prou adequats per a la celebració de concerts de música antiga, l’ermita de Sant Guillem de Llívia (segle XII) no és, decididament, un d’aquests llocs. Tot i estar emplaçada en un entorn idíl·lic, és d’unes dimensions tan reduïdes que amb prou feines pot allotjar quaranta persones. La humitat i la calor que s’hi genera perjudiquen l’afinació d’instruments tan delicats com els que requereix la interpretació amb criteris històrics.
El músic de la Plana Baixa va concebre el seu programa a partir del so del claviorgue, un instrument singular que consta de dos ordres de teclats i que combina el so d’un petit orgue amb el d’una espineta. Fa dos anys De la Rubia va enregistrar un CD dedicat a Cabezón (82 Records, 2017) amb el claviorgue històric del Museu de la Música de Barcelona (MDMB). Aquest instrument, l’únic del seu gènere que actualment es troba en funcionament al món, va ser construït cap al 1590 a Nuremberg per Lorenz Hauslaib. Els claviorgues foren especialment apreciats al regnes hispànics i a Itàlia als segles XVI i XVII, i el que es conserva al MDMB va ser propietat del noble castellà Baltasar de Zúñiga, diplomàtic i militar al servei dels reis Felip II i Felip III. Esmentem totes aquestes dades perquè hi ha possibilitats raonables que l’editor de l’obra d’Antonio de Cabezón –el seu fill Hernando– hagués conegut aquest instrument concret. Hernando de Cabezón (1541-1602), igual que el seu pare, va ser organista de la capella reial i va publicar una antologia impressionant de música del seu progenitor el 1578, amb algunes obres seves, anomenada Obras de música para tecla, arpa y vihuela.
En tot cas, no va ser aquest l’instrument que vam poder veure i escoltar al FeMAP, sinó una reproducció feta per l’orguener Gerhard Grenzing, que si bé no és una còpia exacta del claviorgue històric pel que fa a la decoració, sí que ho és en el so, com el propi Juan de la Rubia ens va dir. L’intèrpret es va prodigar en tot moment en explicacions pedagògiques per als assistents, conscient que el públic d’avui queda molt lluny d’aquests repertoris i sonoritats. Cal dir que la proximitat de De la Rubia va ser perfectament aprofitada pel respectable per utilitzar de forma abusiva el telèfon mòbil.
El programa de concert va començar amb les Diferencias sobre la gallarda milanesa i amb una versió organística de les Diferencias sobre el canto del caballero. Aquesta segona peça, escrita a partir de la melodia d’un conegut villancet del segle XVI, va tornar a ser interpretada amb l’espineta del claviorgue, fet que va permetre l’apreciació dels diferents registres de l’instrument. En les diferencias, De la Rubia va mostrar molta pulcritud en la dicció del contrapunt, qualitat imprescindible per a la interpretació de la música del segle XVI. No fou menor la seva improvisació sobre el famós madrigal Il bianco e dolce cigno de Jacques Arcadelt. Segurament el públic hauria agraït disposar dels poemes complets d’aquests madrigals. En qualsevol cas, sentir un intèrpret actual improvisar amb tant de coneixement sobre l’estil de l’època és un motiu de goig, sobretot ara que molts intèrprets famosos de música antiga es dediquen a oferir productes falsejats, cosa que perjudica greument el gènere.
Un dels moments més emotius del concert fou la interpretació de l’expressiva revisió de Douce memoire d’Hernando Cabezón, escrita en memòria del seu pare, per qui sens dubte sentia una gran admiració i afecte. No hi podien faltar les particulars versions de Cabezón de les Vacas, peça molt popular a l’Espanya de l’època, escrita a partir del baix harmònic de la “romanesca”, o de la meravellosa Ancor che col partire de Cipriano de Rore, amb poema d’Alfonso d’Ávalos. Com a bis, De la Rubia va oferir una de les seves especialitats, una improvisació contrapuntística lliure que va encisar el públic en una tarda on els trons i la pluja foren un acompanyament excel·lent.
Imatge destacada: © www.facebook.com/FestivalFemap
