L’AUDITORI CAMBRA. VEUS-Cor Infantil Amics de la Unió (Josep Vila i Jover, director). Orquestra de Cambra de Granollers. Teresa Nogueron, clarinet. David Pintó, direcció escènica. Direcció musical: Edmon Colomer. Cançons nocturnes de Bernat Vivancos. L’AUDITORI (SALA ORIOL MARTORELL). 12 DE GENER DE 2018.
Per Jaume Comellas
No sé si es pot definir exactament com a cantata, en la seva definició convencional –obra vocal en diferents parts que inclou àries, recitatius i cors–, aquesta composició ambiciosa i extensa de Bernat Vivancos que s’acaba de reestrenar a L’Auditori. Sense una línia temàtica concreta, o un argument estructurat pel que fa a la multicèfala paternitat literària, aquesta composició té com a nexe comú la creació d’un clima d’una rara intensitat indefinidament evocadora enllà del concepte –la nit– a què al·ludeix el títol. En tot cas evocadora de la nit en la seva dimensió més serena, més ascètica, més reflexiva i hi afegiria també espiritual i fins i tot mística; però no en l’accepció més introspectiva del concepte; de fet, podríem parlar, si val la paradoxa, d’un misticisme lluminós, fins i tot vital a vegades, recolzat en una sedimentació de textures que mantenen l’oient en un clima vivencial molt particular i alhora molt intens; del qual no eximeix un fragment cap al final exultant de llum, amb el retrovisor endevinant d’esquitllentes el Llibre vermell de Montserrat, i una conclusió fins i tot grandiloqüent amb la recreació esponerosa d’El cant dels ocells.
En una època en què els entesos diuen que disminueix la disposició vers la religiositat i creix vers l’espiritualitat, hom apunta que aquesta composició resulta fins a un cert punt representativa d’aquest apriorisme. Definitivament es tracta d’una obra que deixa petja, que eleva l’espectador a un enllà del prosaic i del quotidià plebeu.
Una obra també que exigeix una versió exigent. Edmon Colomer va saber treure tot el partit possible del per altra part magne equip artístic –individualitats i col·lectius– de què va disposar. Té molt mèrit per a un cor infantil com el d’Amics de la Unió de Granollers mantenir amb fermesa i sense partitura els gairebé seixanta minuts de cant; excel·lent la clarinetista Teresa Nogueron servint amb calidesa els bells interludis, i grata constatació de solvència la de l’Orquestra de Cambra de Granollers.
