FESTIVAL DE PASQUA DE CERVERA. Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC). Gloria Isabel Ramos, direcció. Obres de Nus, Blancafort, Oltra, Homs i Cervelló. PARANIMF DE LA UNIVERSITAT DE CERVERA. 9 D’ABRIL DE 2022.
L’anormalitat esdevé norma i quotidianitat al Festival de Pasqua a Cervera, amb la presència d’un gran nombre de compositors catalans programats, que demostren la riquesa del nostre patrimoni i reivindiquen la identitat catalana ja des del concert inaugural. I ho subratllà la presència de la primera directora convidada de l’OJC, un fet destacable arreu. Perquè malgrat el nombre de dones directores que hi ha actualment, encara és difícil trobar una certa paritat de gènere, i és per això que ens n’adonem precisament quan se’n programa una.
El concert “Cinc veus de la música orquestral catalana” obria de forma oficial la dotzena edició del Festival, malgrat que uns dies abans havia tingut lloc el concert escolar que els darrers anys no s’havia dut a terme per culpa de la pandèmia.
En un Paranimf de la Universitat que no s’omplí, obrí la vetllada la Dansa macabra de Jordi Nus, obra encàrrec de la formació lleidatana al compositor nascut a les Borges Blanques i instal·lat als Estats Units. Nus sap utilitzar tot l’aparell orquestral, tot i que sense un clar interès pel desenvolupament temàtic, en una obra per moments trepidant i de clars tints cinematogràfics. La directora i compositora canària Gloria Isabel Ramos l’afrontà amb vitalitat, contrastos i un evident poder comunicatiu.
El seguiren dos compositors que enguany celebren aniversari i comparteixen nom, però dels quals no es deia res al programa de mà, i potser hauria estat didàctic en unes bones notes de mà més enllà de les habituals biografies: Manuel Blancafort –de qui celebrem el 125è aniversari del naixement– i Manuel Oltra –de qui es recorda el centenari del naixement.
El primer és un dels grans compositors catalans del segle XX, de qui poguérem escoltar tres obres breus per a orquestra de corda: Pastorel·la –sorgida després d’una primera versió per a piano i una segona per a piano i violí, que exposa una música inquieta abans de presentar una melodia de caire pastoral–, Cançó d’Isabel –de gran bellesa melòdica i que el compositor ja utilitza en el seu Quartet en Do– i Serenata de l’infant. Una música de caire intimista i textures clares, que manté uns lligams evidents amb la música francesa i que la formació subratllà.
Oltra comparteix la idea d’una música gens transgressora però escrita amb bon ofici i instrumentació acurada. I en la Doble 5 Suite –el nom sorgeix de la unió d’un quintet de vent i un de corda– s’imbueix d’arrels tradicionals, de textures atractives i interès melòdic clar. Des d’una bella i rítmica “Pastoral” –amb una gairebé melangiosa i evocadora secció central a càrrec de les fustes–, passant per la malenconiosa “Infantil”, la humorística i satírica “Burlesca”, abans d’arribar a una “Elegíaca” on predomina el plany i la cloenda amb una alegre “Festiva”. Aquí, Gloria Isabel Ramos sabé extreure tota la bellesa sonora, amb un fraseig comunicatiu i aconseguint un dels millors moments de la vetllada de l’orquestra –amb una corda ben compactada en l’“Elegíaca”, una bona construcció de les frases i adequació del caràcter, tot mimant unes fustes realment notòries.
Les Variacions sobre un tema popular subratllaren el llenguatge personal de Joaquim Homs, una obra que cerca un estil propi i personal i que utilitza una cançó de bressol com a tema principal per desenvolupar al llarg de dotze variacions. Una obra, d’altra banda, per moments complexa i eclèctica marcada per una lectura de clara exposició, plena d’atmosferes diferents, però on el so de l’orquestra semblà menys convincent i la formació no semblà sentir-se tan còmoda.
El Divertimento 2002 de Jordi Cervelló tancà el concert. Es tracta d’una obra refrescant, que s’allunya d’especulacions i s’estructura en sis moviments breus que fluctuen entre el to juganer i actiu de l’“Allegro burlesco” i l’“Scherzo” en contraposició al lirisme del “Poco adagio”. Amb el “Misterioso”, Gloria Isabel Ramos aconseguí un bon clima, amb una corda que tocà amb sordina i que cedí el protagonisme a les fustes. La flauta d’èmbol feu albirar nous colors en l’“Intermezzo” abans de passar a un “Allegro grazioso” més enèrgic i que fou executat amb un bon tremp rítmic. Una ben desgranada cadència a càrrec de flauta i clarinet conduí al final de l’obra.
La directora canària aportà força i expressivitat, dinamisme i passió en la seva primera visita amb l’OJC, a partir d’un llenguatge corporal clar i expressiu, tot obtenint una bona resposta de la formació lleidatana –especialment en Oltra i Cervelló– i demostrant també saber excel·lir en la dissertació de Blancafort o la brillantor i entrega de Jordi Nus.
Interessant primera entrega d’un festival que s’allargarà fins al proper dissabte, 16 d’abril.
Imatge destacada: (c) Jordi Prat.
