GREC FESTIVAL DE BARCELONA. Cinématique. Concepte, direcció i interpretació: Adrien Mondot. Interpretació: Akiko Kakjihara. Disseny d’il·luminació: Elsa Revol i Jérémy Chartier. Dramatúrgia: Charlotte Farcet. Composició musical: Christophe Sartori i Laurent Buisson. Assistència informàtica i tècnica: Alexis Lecharpentier. Direcció tècnica: Alexis Bergeron. Tècnic d’il·luminació: Jérémy Chartier. Tècnic de so: Pierre Xucla. MERCAT DE LES FLORS. 10 DE JULIOL DE 2015.
Per Clàudia Brufau
Si a principis del segle XX la invenció del cinema va despertar una gran excitació pel fet de poder explicar històries amb imatges en moviment, ara, després d’un segle, són els recursos digitals els que ens estan revolucionant la manera de jugar amb la mirada. En total harmonia amb la tecnologia i amb la premissa que el moviment és present a l’inici de tota creació, Adrien Mondot, malabarista i creador interdisciplinari, ha trobat una fórmula per fusionar a través de la llum diferents arts escèniques amb el llenguatge digital. Des del 2004, quan la companyia Adrien M va crear l’espectacle Convergence 1.0, han estat treballant en l’alquímia entre malabars, moviment i arts digitals al servei de la creació. Després de tres anys de desenvolupament del programa eMotion, ha nascut Cinématique, un espectacle en què l’espai es transforma a través de la llum i la música, i esdevé elàstic tant en forma com extensió. La companyia Adrien M/ Claire B aconsegueix que la tecnologia ens emocioni, tal com en el seu moment Georges Méliès feia realitat la màgia.
En Cinemátique som davant una constant transformació de textures visuals que ens provoquen diferents sensacions, un pati o curto de jugar ple de sorpreses. En aquesta peça els dramaturgs han prescindit de la narrativa i donen pas a un flux oníric de situacions. A l’inici, la il·lusió es crea amb paper, aigua i pedretes dins d’una capsa que, captades amb una càmera i projectades, transformen l’escenari en un riu poblat de còdols. El riu es transforma progressivament en altres paisatges per on transiten Mondot i Kakjihara. Corren per un paisatge digital esquivant paranys, s’endinsen en una cova infinita on apareixen estalactites i continuen corrent cap al fons de l’escenari. Ells en moviment dins l’escenografia canviant expandeixen l’espai. En aquest moment és quan l’espectador és arrossegat per l’energia visual i entra dins d’un videojoc amb una dimensió d’escala real; la mirada i els reflexos s’activen per fer córrer mentalment sobre l’escenari. La cursa s’esvaeix. Cinemátique combina els moments de “videojoc” amb els passeigs onírics o els malabars hipnòtics de Mondot. Cap al final de l’espectacle, l’escenari es transforma literalment en una sopa de lletres, formant núvols i remolins que ballen i que finalment són col·locats formant un mur de lletres que acaben tombant.
No hi ha dubte que en Cinématique l’escenografia és la protagonista de l’espectacle, el malabarista Adrien Mondot i la ballarina Akiko Kakjihara són els catalitzadors humans del moviment, les figures amb què ens podem identificar per recórrer mentalment els paisatges. La música, composta per Christophe Sartori i Laurent Buisson, prolonga les imatges. Adrien Mondot ens mostra una de les cares més fantàstiques i poètiques de l’era digital. Encara que no sempre et manté alerta –dilata massa algunes escenes i la música, tot i encaixar-hi perfectament, sovint és monòtona– l’espectacle en general meravella. El que resulta més fascinant i del que s’ha de prendre nota és del llenguatge que ha trobat, que és infinit.
