39è FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA PAU CASALS. “Les més belles àries de Bach”. The Consort. Elena Copons, soprano. Justin Taylor, clavicèmbal i direcció. Àries de cantates i peces instrumentals de Bach. AUDITORI PAU CASALS DEL VENDRELL. 23 DE JULIOL DE 2019.
Per centrar el Festival Internacional de Música Pau Casals d’enguany, els seus mentors han volgut subratllar l’afinitat entre Johann Sebastian Bach i el músic que dona nom a l’event. També, com sempre, s’ha donat relleu als virtuosos del violoncel, amb figures com Victor-Julien Laferrere i Alban Gerhart i, a més, s’ha comptat amb el pianista Josep Colom, l’organista Olivier Latry i el violinista Giuliano Carmignola amb l’Orquestra Da Camera. Com a cloenda van programar un recital d’àries de Bach amb la soprano Elena Copons i un conjunt de músics joves aglevats a l’entorn del clavecinista Justin Taylor, guanyador del concurs de clavicèmbal Musica Antiqua de Bruges 2018. La combinació, però, no va ser fàcil. L’exquisida liederista i sòlida cantant d’oratoris i rols operístics, per una banda, i el conjunt, de tarannà informal, per l’altra, no acabaven de casar. Potser la soprano, que té una veu molt ben impostada, precisava un altre conjunt i el conjunt requeria una veu més natural vestida com ells, com un músic més que descansés en escena com els altres feien sovint quan, en un programa de diferents formats, no els tocava actuar. Una certa tensió es palpava en l’ambient, però finalment al cistell de les satisfaccions ens vam endur com a mínim els dos Trio Sonata, BWV 1038 i 1039, i la peça final, una ària i una gavota de la Cantata Nupcial, BWV 202, en què la complicitat entre músics i cantant va funcionar. Els nodrits aplaudiments van propiciar la repetició de la gavota Sehet in Zufriedenheit (Veureu brillar satisfets…).
Havien completat el programa dos preludis i fugues d’El clavecí ben temperat, dos moviments de la Sonata per a violí, BWV 1017 i àries de les Cantates 68, 199 i 144 i del Magnificat, BWV 243.
