Landscapes
Pau Codina, violoncel
Seed, 2022
El violoncel·lista Pau Codina és el nou protagonista de la col·lecció d’enregistraments editada per Seed i que ens presenta un programa eclèctic en què obres del segle XX i XXI comparteixen espai amb la celebèrrima Suite núm. 5 de J. S. Bach.
Pau Codina, un músic de qui brolla la musicalitat d’una manera natural i que a més conté una vessant tècnica curosa per trobar una exactitud tant en el so com en la claredat de línies, inicia aquest enregistrament amb la Suite per a violoncel sol de Gaspar Cassadó, una obra que, escrita l’any 1926, s’obre amb un primer moviment de caràcter expressiu que el violoncel·lista manifesta meravellosament. La naturalitat amb la qual s’endinsa en el ritme de sardana que és segell inconfusible del segon moviment té com a contrast un tercer apartat amb un Codina que descriu amb sonoritats coloristes tots els ressons hispànics que inspiren aquesta música que no s’escapa del magnetisme de Manuel de Falla.
Estrenada a la Pedrera l’any 2019, el Tombeau de Joan Magrané pren aquella idea que va tenir Ravel en memòria de Couperin, en aquest cas rememorant les sonoritats de la viola de gamba del Barroc; música complexa, amb sonoritats delicadíssimes, un lament aprofundit i personal homenatge a una música que posseeix un llenguatge personal i inconfusible, pròpia d’autors com Bernat Vivancos i, per descomptat, Albert Guinovart. Aquest Lament, bellíssim en l’execució, curosa i cuidada en els llargs silencis i d’una clarividència absoluta, acabarà citant la música de Bach.
I res millor que seguir el programa amb una icona del repertori per a violoncel com és la bellíssima i transcendental Suite núm. 5 del geni d’Eisenach. Un Codina molt reflexiu, elegant en el “Preludi” i l’“Allemande”, rítmic i decidit en la “Courante”, transcendent en la “Sarabanda” i copsant tota l’elegància que emergeix d’unes danses com les dues “Gavottes”. L’ímpetu que atorga a la “Gigue” final mostra la valentia amb què Codina ha afrontat aquesta obra cimera de la literatura per a violoncel.
Com si es tractés d’un homenatge pòstum a Geroge Crumb (1929-febrer del 2022), la Sonata per a violoncel del compositor dels Estats Units va ser estrenada el 1955, tot esdevenint una peça de repertori entre els violoncel·listes per la seva complexitat expressiva i un llenguatge absolutament actual que no es desprèn, però, dels clàssics del segle XX. Música tremendament directa, rica en efectes, colors, i que tant en la “Fantasia”, la imaginació que brolla del “Tema pastoral” amb variacions, com en la impetuosa “Tocata” final, confegeix a l’obra una originalitat i varietat de matisos que Codina ha ofert de manera magistral.
Imatge destacada: (c) Noemí Elias Bascuñana.
