TEMPORADA OBC. Gabriela Montero, piano. Dir.: Jaime Martín. Obres de Jordi Cervelló, Piotr Ílitx Txaikovski i Igor Stravinsky. L’AUDITORI. 18 DE MARÇ DE 2017.
Per Lluís Trullén
Una estrena de Cervelló, una antològica interpretació del Concert per a piano núm. 1, op. 23 de Txaikovski en les mans de Gabriela Montero i una brillantíssima interpretació de La consagració de la primavera d’Igor Stravinsky sota direcció de Jaime Martín van confluir en el darrer programa del cicle de concerts de l’OBC. Un Auditori que mostrava una magnífica entrada va poder gaudir, doncs, de tres obres en què cadascuna tenia un interès particular.
Natura contra natura escrita l’any 2012 va tenir com a estímul, com va explicar el propi Jordi Cervelló, el fet d’haver conegut Jane Goodall (la primatòloga anglesa Premi Príncep d’Astúries i Premi Internacional Catalunya), una persona “lliurada, dolça i serena i que lluita per salvar el planeta”.
Estructurada en tres parts, la partitura s’inicia amb “Sons de la natura”, en què empra un llenguatge impressionista i descriptiu. “Clam” ens mostra un passatge complex i molt elaborat, que retrata un món hostil mitjançant una estètica expressionista, i a l’“Elegia” Cervelló exposa la seva perplexitat i tristor preguntant-se si la pau serà algun dia possible. Obra molt inspirada i de grans proporcions en què l’OBC, esplèndidament dirigida per Jaime Martín, va copsar aquest món multicolor, descriptiu i crític, plasmat en un quadre orquestral monumental. Cervelló exposa tot el seu ofici creatiu i una inspiració melòdica per articular una composició d’una forta càrrega descriptiva i emocional. Un vídeo previ a la interpretació, en què Jane Goodall agraïa el treball de Cervelló, va precedir l’estrena d’aquesta obra.
El programa seguia amb el famós Concert per a piano, op. 23 de Txaikovski amb l’extraordinària pianista veneçolana Gabriela Montero, fincada a Barcelona. Amb concerts celebrats a Viena, Berlín, Tòquio, Salzburg, un Grammy llatí el 2015 per la seva interpretació del Concert núm. 2 de Rachmàninov i el fet d’haver participat en actes internacionals com la cerimònia d’investidura del president Obama (2008), és cònsol honorària d’Amnistia Internacional per la seva defensa dels drets humans. Una versió explosiva, brillant, enèrgica, també plena de poètica i refinament ens apropava a aquelles interpretacions del Concert de Txaikovski properes a l’estil d’Arcadi Volodos o de la gran Eliso Virsaladze. Interpretació tècnicament impecable, plena de força i seguretat, opulenta i majestuosa d’un concert que, a més, suposava el seu debut amb l’OBC. Gabriela Montero no va voler acomiadar-se sense una de les seves especialitats: la improvisació. Va demanar al públic un tema musical popular (divendres, La cucaracha; dissabte, El cant dels ocells, i diumenge, el motiu rítmic inicial de la Cinquena de Beethoven), per deixar volar la imaginació, una faceta que sempre l’ha acompanyada des dels seus primers recitals als cinc anys d’edat.
En aquesta maratoniana primera part, l’OBC va mostrar un nivell òptim, que va arrodonir, ja a la segona, amb una versió realment esplèndida de La consagració de la primavera. Jaime Martín va dirigir de manera impecable aquesta obra mestra i va obtenir una resposta orquestral de primer ordre en tots els nivells. Suggestiva, salvatge, incisiva i copsant tot el sentit rítmic, així podem definir una versió a què l’OBC va lliurar-se per recrear aquests “quadres de la petita Rússia” que, amb més de cent anys d’història, continua captivant per la força d’orquestració i de seducció tímbrica. Una Consagració de la primavera, casualitat o no, programada en aquestes dates per donar la benvinguda a la primavera astronòmica.
