CONCERT DEL SISÈ ANIVERSARI. GIOrquestra. Valentina Lisitsa, piano. Dir.: Marcel Sabaté. Obres de Rachmàninov i Brahms. AUDITORI DE GIRONA. 11 DE FEBRER DE 2018.
Per Jordi Maluquer
L’Orquestra que van fundar com a iniciativa privada el Marcel, director musical, i Jaume Sabaté, ha complert sis anys i l’Auditori de Girona va acollir el dia 11 de febrer l’esdeveniment amb un concert ambiciós. A la primera part amb una obra de molt predicament popular, el Concert per a piano núm. 2, op. 18 de Rachmàninov, que comptava com a solista amb una icona del piano com la ucraïnesa Valentina Lisitsa, i la segona part amb la Simfonia núm. 4, op. 98 de Brahms. El públic simfònic gironí que gaudeix fa anys d’una programació de nivell com és la de l’Auditori i, per tant, pot avaluar bé el que se li ofereix, va aplaudir molt i en va sortir content.
Valentina Lisitsa s’ha fet, a més, un nom a través de Youtube. Els vídeos de les seves interpretacions en viu han recollit un gran nombre de seguidors. I realment, sentir-la en les balades de Chopin o Liszt és una bona opció. Per part d’aquest cronista, hi havia l’al·licient de poder-la sentir en viu. En aquestes comparacions entre enregistraments i actuacions presencials hi pot haver sorpreses, tant en un sentit com en un altre. La Lisitsa, amb prou suficiència tècnica, va tocar el primer temps del Concert de Rachmàninov una mica fosa pel so de l’orquestra. Sempre és difícil aconseguir l’equilibri entre el que sent el director des del seu podi i el que arriba al públic. Pel que sigui, en l’“Allegro Scherzando” final, els volums es van equilibrar i es va poder copsar tota l’emoció que aquest Concert comporta. La Lisitsa fa una interpretació molt pròpia amb zones d’especial delicadesa, quasi debussynianes, que la diferencia dels pianistes de so més robust. No podia marxar sense oferir com a propina una obra de Liszt, la seva especialitat. En aquest cas va ser la Rapsòdia hongaresa núm. 2.
L’orquestra va oferir una lectura correcta i coherent en la difícil obra de Brahms. Amb bons solistes instrumentals, va saber mantenir les prestacions dins del nivell exigible amb el mèrit que les seves actuacions, sovint en formats versàtils, no tenen la regularitat d’una temporada definida, que és la que acostuma a facilitar la construcció d’un so. Com a propina va oferir, de manera brillant, la Dansa hongaresa núm. 1 del mateix compositor.
