38è FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA PAU CASALS. Javier Perianes, piano. Obres de Debussy i Falla. AUDITORI PAU CASALS DEL VENDRELL. 20 DE JULIOL DE 2018.
Tretze anys després del seu debut com a jove pianista prometedor, Javier Perianes tornava al Festival Internacional de Música Pau Casals com un dels estendards pianístics espanyols i amb una gran carrera internacional al seu darrere. Les expectatives eren altes i el pianista va estar a l’altura.
Debussy i Falla centraren un programa tan coherent com vinculant. Ambdós compositors es conegueren el 1907 a París. El primer va oferir el seu suport i influencià decisivament el compositor gadità en els seus primers temps a París. Fins i tot en algunes decisions com la cloenda de La vida breve. I el mateix Falla assegurava que Debussy era qui més havia entès la música espanyola, o que “havia escrit música espanyola sense conèixer el territori d’Espanya”. De fet, el preludi de Debussy La puerta del vino sorgeix a partir d’una postal acolorida de la Puerta del Vino de l’Alhambra enviada per Falla.
La primera part del concert estigué dedicada als Dotze Preludis per a piano de Debussy que formen el seu primer llibre, unes obres que requereixen virtuosisme i subtilesa alhora. L’atenció al so, un touché tan personal com cuidat, un pedal ben sensible i una riquesa de colors afavorí l’entrada a un món suggeridor: des dels subtils refinaments harmònics de “Les sons et les parfums tournent dans l’air du soir” a la rítmica suggeridora de “Les collines d’Anacapri” o l’elegància i l’humor de “Minstrels”. La nitidesa de pulsació i la transparència sonora aconseguiren per moments efectes hipnòtics en l’atmosfera francesa. Atenció especial requerí “Des pas sur la neige”, imbuïda de poesia i bellesa suprema. Perianes ens introduí aquí en un món oníric, profund, plàcid i somniador que ens va fer oblidar que el piano és un instrument de tecla percudida. El lirisme, la candidesa, l’expressivitat i sens dubte una certa capacitat narrativa sobresortiren en “La fille aux cheveux de lin”, mentre que la sinuosa rítmica destacà en “La sérénade interrompue”, abans d’una sumptuosa “La cathedrale engloutie”, que fou un altre dels punts culminants de la primera part.
Perianes ha aprofundit tant en la música de Falla que les seves interpretacions estan plenes de transparència, profunditat, color, gust i virtuosisme. L’execució de la transcripció que va fer el mateix compositor de la suite El amor brujo ho evidencià. Amb una “Pantomima” que s’inicià plena de caràcter i continuà amb una gran expressivitat, uns subtils rubatos i un bell lirisme. La rítmica incipient tornà a evidenciar-se en una “Danza del terror” plena de clarobscurs i que donà pas a un evocatiu “El círculo mágico”. I culminà amb una hipnòtica “Danza ritual del fuego” pletòrica, en una barreja d’incandescència, tensió i caràcter.
El temperament, el virtuosisme i la passió que desplegà en la Fantasia bética inclogué moments brillants, però sense exagerar els tempos, amb una àmplia gamma dinàmica, però també d’una profunditat commovedora. Som davant d’una de les més grans obres escrites per a piano a Espanya i d’una dificultat extrema. Perianes no les defugí, les afrontà amb virtuosisme, caràcter i passió, però en subratllà la profunditat, la subtilesa i un embruix andalús tan sols a l’abast de pocs.
Imatge destacada: Javier Perianes (foto d’arxiu)
