BCN CLÀSSICS KM 0. Helena Ressurreição, mezzosoprano. Lluïsa Espigolé, piano. Obres de Núria Giménez-Comas i Schubert. PETIT PALAU. 18 DE DESEMBRE DE 2023.
BCN Clàssics Km 0 és un cicle reduït de quatre concerts que enguany ha arribat a la tercera temporada i està dedicat, d’una banda, a autors o intèrprets del país, però també a la recuperació del patrimoni musical i a oferir a la creació contemporània l’oportunitat d’accedir al públic.
Aquesta darrera vocació del cicle, presentar la música de nova creació, va ser l’eix al voltant del qual va girar el concert que va tenir lloc al Petit Palau.
El protagonisme el van tenir les obres de la compositora catalana Núria Giménez-Comas, que era present a la sala i que es va dirigir al públic en diverses ocasions per explicar algunes de les seves creacions. Al programa figuraven obres que eren estrena a Catalunya, com De profunditat, per a piano, estrena mundial; com De profunditat II, també per a piano; una estrena absoluta, la versió per a veu i piano d’“Escenes d’ombra”, provinent de l’òpera Shadow. Euridice says estrenada al Liceu el 2022, i, finalment, una estrena nacional, The second coming, per a veu, piano i electrònica. Entremig, dos lieder de Schubert, un autor especialment estimat per la compositora: “Die Nebensonnen”, la penúltima cançó de Winterreise, i l’inquietant “Die Stadt”.
La interpretació del programa va ser a càrrec de la mezzosoprano Helena Ressurreição i la pianista Lluïsa Espigolé, dues col·laboradores habituals de la compositora.
Núria Giménez-Comas ha transitat al llarg de la vida entre la música i les matemàtiques i el seu projecte final a l’ESMUC, un dels centres on s’ha format, tractava precisament de la relació entre música i matemàtiques, una relació que es remunta a la Grècia clàssica i que, de vegades submergida en els períodes en què l’emocionalitat ha dominat la creació musical, s’ha mantingut fins als nostres dies.
Tot i que, com la pròpia compositora va afirmar durant el concert, la seva música pot incloure esporàdicament elements descriptius, l’aproximació a les seves obres no es fa per aquesta via ni, tampoc, per un via directament emocional; la seva música tendeix a l’abstracció i l’especulació.
Una de les línies principals del treball de la compositora, que va quedar ben palesa durant el concert, és l’exploració tímbrica manifestada en l’ús d’un element de llarga tradició en la creació contemporània com és el piano preparat. L’allunyament de centres de gravetat tonals o la combinació d’instruments tradicionals com el piano amb electrònics (tant preenregistrats com en directe) són altres característiques del seu fer compositiu.
L’accés a la música de Núria Giménez-Comas no és fàcil per a un públic format en l’aproximació a la música per vies descriptives, imitatives o emotives, un públic que no pugui prescindir de melodies organitzades en frases de vuit compassos amb cadència conclusiva o que no toleri bé la intempèrie tonal.
El treball de Núria Giménez-Comas sembla molt seriós i rigorós, la línia que segueix no li facilitarà la trobada amb el “gran públic” –potser tampoc la busca–, però que Km 0 li hagi dedicat una sessió és una iniciativa valenta que ha de ser saludada. Aquestes són les iniciatives que ens calen.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
