Contrasts pianístics d’inicis del segle XX

New Worlds
Obres de Mompou, Berg, Falla i Bartók
Javier Laso, piano
Eudora Records, 2024

L’audició d’aquest enregistrament sorprèn pel diferent enfocament estilístic que atorga el jove pianista a cada obra i que suposa ben bé reviure quatre universos musicals totalment diferents. Posseïdor d’uns bons mitjans tècnics i una personalitat pròpia, en la lectura de Javier Laso trobem una preocupació per la bellesa sonora capaç d’emocionar-nos.

Obre el CD amb una interpretació de les Variacions sobre un tema de Chopin de Frederic Mompou en la qual subtilitat, reflexió, delicadesa, amplitud de colors i encant oníric sobresurten en una interpretació en què el refinament sonor troba també el lligam entre el compositor polonès i el català. Emotivitat i expressivitat en el punt més íntim són evidenciats en aquesta versió. I del tema inicial tan ben degustat passa per un ampli espectre que va des de la desolació de la tercera variació –escrita per a la mà esquerra–, l’expressivitat del diàleg de la número 4, l’elegant i rítmica “Tempo de mazurka” número 5 o la nostàlgia i poètica que traspuen les números 8 i 10, veritablement sublims. Una interpretació seductora i excelsa en els moments més íntims, però que no defuig moments més brillants, com el “Galop” –on el compositor revela la seva àmplia varietat de recursos pianístics.

Seguint la varietat de camins i tendències en l’escriptura de la primera meitat de segle XX, la Sonata op. 1 d’Alban Berg inclou moments veritablement neoromàntics –mirant de reüll la intensitat expressiva de Franz Liszt, però també d’altres imbuïts de la nova estètica imperant de la Viena de fi de segle– i moments de cert misteri i dramatisme. La lectura del pianista nascut a Friburg ve marcada per la claredat, una acurada tímbrica, eloqüència i exuberància a parts iguals, així com amb un veritable sentit direccional de la música.

Després de Berg, el canvi és radical amb la interpretació de la Fantasia baetica de Manuel de Falla. Una obra imbuïda d’elements espanyols i d’una gran complexitat tècnica i musical. Amb una rítmica plena de caràcter i un fraseig tan bell com carregat de caràcter quan cal, Javier Laso gravita per les pàgines del compositor gadità amb sensualitat i exuberància, forts contrasts dinàmics –assaborint des de la puixança quan hi ha el xoc de notes entre ambdues mans fins a l’estampa més colorista– i sabent passar del virtuosisme innegociable a la serenitat i amb un control i flexibilitat rítmica que no deixa de banda la claredat de les textures.

Tal com es pot llegir al mateix llibret de l’enregistrament, si Falla pretén que la seva música sigui essencialment espanyola, l’ambició de Bartók no és tant tenyir la seva creació amb una vena ètnica, sinó incorporar els recursos de la música popular al seu estil. Amb la Sonata per a piano de l’hongarès, Javier Laso exhibeix la tradició que ha rebut del seu mestre Ferenc Rados, amb una tensió un punt racial característica a l’“Allegro moderato”, mentre que l’expressivitat i l’exploració tímbrica marquen el “Sostenuto e pesante” abans d’encarar un brillant i virtuós “Allegro molto” final amb una rítmica exuberant però allunyada de dureses.

L’enregistrament, dut a terme a l’Auditori de Saragossa l’any 2022, té una claredat i una presència que acaba d’arrodonir un producte que per a molts serà la descoberta d’un pianista amb una personalitat i un enfocament estilístic certament interessants.