CICLE CORAL ORFEÓ CATALÀ. Tribut a Victòria de los Ángeles. Cor de Cambra Femení Scherzo. Albert Guinovart, piano. Dir.: Jordi Casas Bayer. Albert Guinovart: Missa brevis. Tres cançons de Carner. Manuel García Morante: De les arrels al cel. Eduard Toldrà: Cançons (harmonitzades per Jordi Domènech). PETIT PALAU. 3 DE JUNY DE 2018.
El Cor de Cambra Femení Scherzo dirigit per Jordi Casas Bayer i l’acompanyament pianístic d’Albert Guinovart van retre tribut a Victòria de los Ángeles. Obres escrites per dos pianistes com Manuel García Morante –que la va acompanyar en els seus recitals de retorn al Palau de la Música Catalana (1989) i Gran Teatre del Liceu (1992)– i Albert Guinovart, el pianista acompanyant els darrers anys de carrera de la soprano, juntament amb harmonitzacions per a cor de Cançons de Toldrà, músic amb qui va treballar en tantes ocasions –a tall d’exemple a l’estrena de L’Atlàntida de Manuel de Falla al Liceu–, confegien el programa de tribut a Victoria. Concert que, a més, suposava la darrera aparició d’Albert Guinovart com a artista convidat del Palau, en un any en què de manera directa (com a pianista) o indirecta (amb interpretacions d’algunes de les seves obres) ha tingut un total d’onze participacions en concerts dedicats a la seva figura. I precisament amb la seva Missa brevis escrita l’any 2008 s’obria el programa dirigit per Jordi Casas. Una partitura en què l’actuació de la vintena de veus del Cor va a anar de menys a més i que, amb l’acompanyament pianístic del mateix Guinovart, van assolir en l’“Agnus Dei” el moment més destacat. Una música que no s’escapa de l’estil inequívoc de Guinovart: fidelitat a la melodia, acompanyaments amb arpegis i acords que mai s’escapen del seu àmbit tonal, música que segueix una claredat rítmica absoluta i que segueix la distribució de les frases seguint un perfecte ordre formal. La Missa brevis “Rex Genitor” precedia tres bellíssimes cançons sobre textos de Carner escrites per Guinovart per a l’ocasió, en què el refinament, el sentit descriptiu i evocador, van ser ideals perquè el Cor Scherzo desplegués un cant ple de naturalitat i refinament sota l’atenta direcció de Jordi Casas i l’acompanyament delicadíssim del propi compositor.
La segona part del concert es va obrir amb la suite de tretze cançons catalanes De les arrels al cel de García Morante. Tal com explicava Jordi Casas, en aquesta obra es produeix una simbiosi entre allò popular i allò tradicional. El vint-i-cinc de desembre, Muntanyes del Canigó, Que li darem al noi de la mare…, melodies inseparables de la nostra tradició musical que García Morante ha harmonitzat segons unes pautes tonals que s’enllaçaven en un tot unitari per cloure refinadament amb El cant dels ocells. Aplaudiments d’un públic al pianista i compositor abans que el cor s’endinsés en set de les Cançons de Toldrà. Maig, Menta i farigola, Cançó incerta…, amb paraules de Garcés, Sagarra, Carner, Quevedo, Maragall, Catasús… Poesia musicada admirablement pel mestre Toldrà, i que Victòria de los Ángeles va cantar de manera inigualable. Un concert per recordar Victoria de los Ángeles, aquella inoblidable Madama Butterfly, Margherita o Mimì, o l’Elisabeth del Bayreuth dels inicis dels anys seixanta… Una veu que, per als qui la vàrem poder escoltar, sempre quedarà guardada dins la nostra memòria.
Imatge destacada: el director Jordi Casas Bayer (foto d’arxiu)
