CONCERT 50È ANIVERSARI CORAL CÀRMINA. (Re)Encontes. (Re)Estrenes. Ulrike Haller, soprano. Albert Julià, saxo. Emili Blasco, piano. Membres de l’Orquestra Barroca Catalana. Coral Càrmina. Jordi Casas i Daniel Mestre, directors. Obres de Kodály, Bach, Rabassa, Mompou, Homs, Brotons, Pagès-Corella, Prat, Barbosa i Diport. ESGLÉSIA DE SANT FELIP NERI (BARCELONA). 23 DE DESEMBRE DE 2023.
El dia 23 de desembre passat, és a dir, el mateix dia, al mateix lloc i pràcticament a la mateixa hora de fa cinquanta anys, assistíem a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona a un concert emotiu, ple de vida, ple de records i sobretot de música: el cinquantè aniversari de la Coral Càrmina.
El concert va ser no només una declaració d’intencions, sinó més aviat una constatació d’intencions, les mateixes que fa cinquanta anys van encoratjar un bon grup de cantaires joves a començar una aventura que ha donat molts fruits: la formació d’un cor sota la direcció de l’avui reconegut director Jordi Casas. Aquell cant d’inici en el primer concert de la formació, el Carmen número II d’Horaci de l’hongarès Zoltan Kodály, va servir, en estricte record, de tret de sortida, també, del concert d’aniversari, obra que obria les portes a una gran primera part on destacava el Jesu, meine Freude de J. S. Bach, interpretat amb l’Orquestra Barroca Catalana. Van convidar, o millor dit, van fer-se seu un cop més un director de luxe, i no podia ser ningú més que el mestre Jordi Casas; a mode de revival, el mateix que feia cinquanta anys va començar aquest projecte meravellós. Casas, acollit amb uns aplaudiments viscuts, va poder mostrar un cop més la seva gran vitalitat i energia, com si aquests anys no haguessin passat. La seva presència va fer, d’aquesta primera part, una fotocòpia d’aquells inicis, fet que va suposar un moment únic i emotiu de la formació, que es podia veure en les i els cantaires, alguns d’ells també presents en aquell concert de la gènesi de la formació.
Una de les coses que més m’ha sorprès i que més valoro d’aquesta formació coral és la constància, durant aquests cinquanta anys, a agermanar obres de gran repertori junt amb encàrrecs fets a compositors de l’època i la recuperació d’obres del nostre patrimoni musical. Aquesta política, diria que “cultural” d’aquest cor, aquest ADN que el caracteritza, el fa exemple d’un cor valent i compromès no només amb la tradició, sinó també amb l’actualitat, i en un món coral on el “més del mateix” s’acostuma a instaurar, la Coral Càrmina ens dona un exemple de modernitat i implicació amb la creació catalana i contemporània. Implicació en la creació, però també amb el país, amb Catalunya, en uns temps no sempre fàcils, al costat d’un poble que també necessitava una veu, unes veus, de denúncia i reivindicació.
I el concert esmentat va ser també un exemple d’aquesta implicació en la creació, aquest cop agafant la batuta Daniel Mestre, actual director de la formació, que amb claredat de gest i complicitat amb els cantaires va programar i interpretar algunes de les obres compostes pel cor durant aquests cinquanta anys. La llista, certament de luxe, amb obres de Mompou, Homs, Brotons… Poques formacions corals del nostre país poden lluir un palmarès d’obres encarregades i estrenes amb una llista d’obres i compositors d’aquest nivell. I encara més, no només van reestrenar obres d’anys anteriors, sinó que també vam tenir l’oportunitat, fidels al seu compromís, d’escoltar obres de joves compositors: Siren’s song de Xavier Pagès-Corella amb la remarcable participació de la soprano Ulrike Haller i el saxofonista Albert Julià, Tu es Petrus d’Adrià Barbosa –destacable la intervenció del pianista Emili Blasco en aquesta i altres obres–, i fins una obra, aquesta sí encàrrec per a l’ocasió, la Suite de Nadal del joveníssim compositor Andreu Diport, en què es van sumar una quarantena de veus d’antics cantaires.
Per adonar-nos del valor de la Coral Càrmina durant aquests cinquanta anys, deixeu-me, encara que sigui a tall il·lustratiu, fer una llista d’alguns noms que han estat presents en la direcció del cor, els directors titulars –a part del fundador Jordi Casas– Josep Pons, Francesc Guillén, Josep Vila i Casañas, Alfred Cañamero, Montserrat Rios, Fernando Marina, Gorka Sierra i l’actual Daniel Mestre, amb directors convidats com Edmon Colomer, László Heltay, Salvador Mas, Antoni Ros Marbà, Andrew Parrott o Franz-Paul Decker, i estrenant obres de compositors de la categoria de Mompou, Homs, Guinjoan, Guinovart, Vila, Magrané… i un llarguíssim etcètera. Quin autèntic luxe, quin autèntic regal, quin autèntic enriquiment, durant aquests cinquanta anys, del panorama coral a casa nostra!
A les portes d’aquests cinquanta anys que venen, m’omple de satisfacció i m’honora l’encàrrec i propera estrena (20 de maig a Vila-seca, 21 de maig al Palau de la Música Catalana) del seu últim encàrrec, Càntic dels tres joves, que he compost per celebrar l’aniversari d’aquesta formació. És un cant de lloança, de benedicció, diria, i per sobre de tot d’acció de gràcies d’aquests cinquanta anys d’art, de música, de constància, de compromís; com deia, un agraïment que es transforma, certament, en il·lusió i esperança per continuar vius i amb empenta en aquest futur que ens espera.
Imatge destacada: (c) Xavier Pagès-Corella.
