Fill de la fortuna
Toti Soler
Satélite K, 2022
El guitarrista –i a voltes cantant– Toti Soler (Vilassar de Dalt, 1949) ha ultrapassat totes les categories artístiques per esdevenir un autèntic clàssic. De jovenet precoç a reconegut veterà, ha trepitjat tots els esgraons d’una carrera tan difícil i soferta com apassionant. I en totes les estacions on ha parat ha fet palesa la seva mestria, des del pop i el rock al blues i el jazz, passant pel flamenc i la música clàssica i acabant per l’acompanyament –seria millor dir-ne confabulació– de cantautors com Ovidi Montllor. Des de fa uns quants anys, però, està instal·lat en una mena de tro allunyat del soroll, on conrea un estil personalíssim, inconfusible, en què combina les noves creacions o les revisions de peces antigues amb les adaptacions de cançons populars, de versos dels més diversos poetes o de temes aliens, que pot cantar ell mateix o poden ser interpretades majoritàriament per veus femenines.
Fill de la fortuna, el treball de llarga durada que fa el número 34 en la seva dilatada discografia, respon a aquestes característiques saura esmentades. Enregistrat a Palau-Sator (Baix Empordà), el Toti hi ha alternat les gravacions en solitari o en format de trio, amb Marc Prat al contrabaix i Arnau Figueres a les percussions, i ha comptat amb la presència de vocalistes com ara Sandra Bonillo, Gemma Humet, Rosa Mateu i Mireia Vives. I amb tots plegats ha bastit un repertori en el qual, a més dels temes instrumentals propis, hi ha espai per a les musicacions de poemes fets a partir de versos xinesos de Marià Manent i del pare del guitarrista –Jordi Soler i Bachs–, de Sílvia Amigó i de Clementina Arderiu. També hi apareix una versió d’un dels primers temes compostos per Raimon, l’inoblidable Som, que canta el mateix Toti, i, mirant més cap a la tradició, una recreació de la sardana La Santa Espina de Guimerà i Morera, una interpretació valenta del tema valencià La Muixeranga i, finalment, un curiosa recuperació de la peça que dona nom al disc, una breu cançó tradicional gitana finlandesa que canta el nen Marc Reyes Soler mentre refilen uns ocellets.
En conjunt, el nou treball de Toti Soler no presenta gaires novetats, i això és una bona notícia, perquè confirma el seu estat de plenitud, un estat al qual ha arribat després de pouar en tots els estils que ha anat sovintejant al llarg d’una carrera bressolada en els costums de la vella escola de Barcelona, banyada en aigües mediterrànies i airejada per la tramuntana empordanesa.
